dimarts, 9 de desembre del 2008

Cloe

Primer de tot, deixeu-me explicar-vos que ahir al vespre va néixer la meva primera neboda! Es diu Cloe i, tot i néixer dues setmanes abans d'hora, pesa 3,5 Kg. Digueu-me inexpert però vaig tenir una estranya sensació. Algú que al matí no existia, a la nit ja era un altre "ciutadà del món". Ja sé que això passa amb tots els nens que neixen però quan ho veus/vius de tant a prop desperta una sensació diferent.

A part d'aquesta notícia, volia fer un comentari sobre el món dels vaguistes i contra-vaguistes que, d'alguna manera, també és part de l'entorn en el que creixerà la Cloe.

L'Anna em va passar una publicació dels estudiants amb estètica de "El Periódico" que es deia "El teu periódico" i que contenia un seguit d'articles sobre les ocupacions, etc. des del punt de vista del ocupants. L'he buscat per la xarxa però no l'he trobat. Us en penjo un estracte:

"El nombre d'estudiants, professores, investigadores i treballadores que transiten a través de les universitats [...] genera una quantitat de capital enorme. [...] Seria ingenu pensar que els capitalistes passen per alt aquest lucratiu mercat.

Ah, fenomenal! (que diria el Monegal). Així que quan parlem d'estudiants, professores, treballadores i investigadores, evidentment cal fer el plural en femení. "Totes estem indignades". En canvi, en parlar de "els capitalistes" no hi cap dubte, que cal recórrer al vil i sanguinari masculí. Això del llenguatge de gènere és una de les collonades més grans que he vist mai. I sí, em nego a dir-ho amb eufemismes: és una collonada. Dir "els nens i les nenes" crec que encara té sentit, però utilitzar el plural femení com a genèric no puc evitar que em sembli ridícul. Sé que hi ha molta gent que no compartirà l'opinió, tant de bo escriguin al bloc i poguem discutir-ho, però jo no sé veure-ho d'una altra manera.

Us poso també el link d'una carta al director de La Vanguardia d'avui. No m'he pogut estar d'afegir-hi un comentari amb el nick "politòleg". El Jordi també m'ha passat una conversa entre dos estudiants on el punt de vista del "pro-Bolonya" tampoc té desperdici.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb la teva opinió sobre el llenguatge de gènere. Efectivament, és una collonada, i de les grosses. Si vols ser "progre" i guai pots defensar moltes altres coses bastant més rellevants.
Ara recordo un cartell que hi havia a la UAB l'any passat que deia alguna cosa així com "Avís a les estudiantes", i si llegies el text veies que anava adreçat a tots els estudiants (i estudiantes, no fos cas). Total, que si no t'hi fixaves no entenies si anava destinat a tothom, a les estudiants femenines o si simplement qui ho havia fet no sabia escriure.

marta ha dit...

Tiet exultant eh!

Quina enveja!

(p.d: crec que darrerament envejo massa...)

Anònim ha dit...

Moltes felicitats per la petita Cloe!
I que creixi en un món on no ja no importi que les paraules en masculí s'utilitzin com a genèric!
Potser és cert que el genèric en masculí està marcat per una història masclista. Però si el codi és així, transformem-ne la lectura. Totes i tots som iguals, fins al punt que ens no ens importa qui és el que marca el genèric. Si tots i totes som iguals, per què sentir-se exclosos en un genèric d'un sexe o de l'altre? I si fos que encara no som tan iguals?
Per què no considerar la desinència en masculí com una doble desinència, genèrica i masculina? I dic masculina, perquè és la que hi ha per convenció. Jo prefereixo aquesta opció que educar en la diferència: els i les, ells i elles, nens i nenes. Podem fer com les girafes (pobres girafos, que ni existeixen!). Abans, millor, fer "relectura" que no en forçar la llengua a fer malabarismes estranys o frases incomprensibles. I sempre que es pugui- per què no?- utilitzar paraules neutres.
Bona nit, gent!

Oriol ha dit...

Veig que hi ha certa unanimitat amb el tema, o almenys que els que no hi estan d'acord no piulen.
Pobres girafos...