diumenge, 7 de febrer del 2010

Si Montilla avança les eleccions

El 2010 està cridat a ser un any de transició. L'evolució que tothom té al cap, resumida de manera superficial, vindria a ser la següent:
- Setmana Santa 2010: Laporta convoca eleccions al Barça oficialment i anuncia que es presentarà per Reagrupament.
- Juliol 2010: Zapatero remodela el govern després de la presidència espanyola del Consell de la UE.
- Setembre 2010: Montilla convoca eleccions per finals d'octubre.
- Finals de novembre 2010: El nou Govern pren possessió.
- Finals de desembre 2010: Si guanya CiU a Catalunya, algun ministre entra al govern de l'Estat (teoria Barbeta).

Sempre m'han sorprès aquestes previsions politiques, que després s'acaben complint mentre tots ens quedem com uns estúpids deixant que el temps vagi passant amb l'argument de "ara cal esperar a les autonòmiques per veure si...", "ara ja no es pot fer res perquè estem en pre-campanya", ...

Al meu entendre, Montilla té una oportunitat d'or per reduir la transició del 2010 a només un semestre. Si convoca eleccions per abans de l'estiu, la transició afecta els mesos de juny-juliol i agost i el nou govern es pot posar a treballar l'1 de setembre sense perdre mesos a meitat de curs. Si convoca eleccions abans de l'estiu, el govern central pot decidir amb més perspectiva la previsible crisi de govern post-presidència espanyola (2 crisis en sis mesos serien poc probables). Si convoca abans de l'estiu demostra una voluntat de defensa dels interessos globals que li pot donar credibilitat, més de la que li poden donar tres mesos més de gràcia que difícilment canviaran el sentit de les enquestes actuals. I a més, si convoca abans de l'estiu, el salvador de la Pàtria Joan Laporta ha d'actuar amb més lleugeresa i reduir el temps d'utilització de la presidència del Barça com a plataforma de llançament polític.

Guardiola va entendre que valia més la pena "cedir" a que el Presi s'apuntés la seva renovació abans de donar peu a sis mesos d'especulacions inútils. Montilla pot fer el mateix. Per una vegada pel bé del país; per una vegada per l'interès general. I en definitiva, quan els polítics actuen així, és quan la gent més els valora les seves decisions. Però comunicar i raonar les decisions sembla que encara no és l'estil de la política d'aquests temps. Aquesta argumentació seria massa dificil d'entendre per a les masses incultes que governen.

dissabte, 6 de febrer del 2010

La immediatesa de l'anàlisi

Fa pocs dies es va complir el primer any de presidència de Barack Obama. La derrota demòcrata a Massachussets (un dels 52 estats de la Unió) va fer que molts mitjans saltessin a la palestra amb crítiques i escepticisme a la gestió del President; allò que era esperança fa un any, s'havia convertit de cop en incertesa i, deien els més atrevits, en promeses incomplertes.

Un dels indicadors que s'utilitzaven per justificar aquesta crítica era el fet que la "popularitat" del president (o % d'americans que aproven la seva gestió) s'havia reduït del 68 al 48% en dotze mesos. Una mirada pausada a l'índex de popularitat dels presidents americans al llarg de la història ens pot servir per veure què ha passat en altres presidències i, si el contraposem a un fris cronològic, veure quin impacte tenen segons quins esdeveniments en aquest índex. Veurem, per exemple, que Clinton va caure del 58% al 38% en només sis mesos de presidència, que Bush pare va ser el més recolzat fins només un any abans de les eleccions i de convertir-se en un dels pocs presidents americans en no ser reelegit, o que Kennedy no va patir cap crisi de popularitat en els tres anys que va ser president.

Tot i així, tampoc cal ser crític amb tota la premsa com tendeixo a fer darrerament. Tant The Economist com Le Monde han publicat darrerament dos articles interessants, analitzant el primer any Obama i plantejant amb encert els reptes d'aquest segon any de mandat. El primer, li recordava que encara era a temps de "posar-se dur", mentre que el segon reconeixia que "el procés de reinventar Amèrica no es pot realitzar en només un any". És sense dubte una llàstima que els anàlisis reposats no arribin als titulars dels diaris de casa nostra.

Però no tenim temps per anàlisis complexos. S'acosta la una i hem de tancar edició. Necessitem un titular, alguna cosa que vengui. Alguna idea Salvador Sostres?