dimarts, 28 d’abril del 2009

Istambul was Constantinopla

Fa deu dies vaig ser a Istambul. Va ser el destí que vam escollir amb l’Anna per trobar-nos una setmana, tant pel preu com pel fet de no haver-hi estat mai. Realment va ser, una vegada més, un punt de trobada entre Occident – en versió Anna-Toulouse i Orient - en versió Oriol-Damasc.

Ara bé, si Barcelona és Occident i Damasc és Orient, Istambul està molt més a prop de la primera que de la segona. Evidentment que no tot Turquia és Istambul, ni molt menys, segurament és més aviat l’excepció, però em va sorprendre la modernitat de la ciutat. No deixa de sorprendre passejar per avingudes plenament occidentals amb les mesquites cantant de fons, qui sap si algun dia això serà habitual també per altres latituds. Em va sorprendre també la quantitat de turistes per metre quadrat qui hi havia i el nombre de parcs i jardins plens de tulipans que donaven la impressió de ser propis d’Amsterdam.

Per mi van ser uns dies de retorn, de menjar pasta bona i oblidar l’hummus, el kebab, el trànist, la contaminació i tota la pesca. Però en tornar a Damasc, després d’un viatge de 18 hores entre avió, taxi, bus (amb avaria inclosa i control de frontera etern) vaig tenir l’estranya sensació de pensar “per fi a casa”. És estrany quan això passa en una ciutat que no és la teva i que en tantes coses és diferent. Tot i així, en certa manera, durant aquests sis mesos, Damasc és més casa meva que cap altra lloc. Aquí hi tinc la universitat, una casa amb pati fantàstica, un vinillo del Liban que ens alegra els vespres, gent que poc a poc va sent més propera i moltes ganes de seguir aprofitant el temps com fins ara.

5 comentaris:

Artur ha dit...

Oriol soy angel acebes ... haver si pones alguna foto de donde vives eee que esto parece muy bonito... i venga seguro que encontramos algun tio con txapela , que siria ayuda a eta!

ricard ha dit...

se nota que eres del PP sobretodo por tu conjugación de los verbos como el "haver"

Artur ha dit...

lo hago para despistar :)

Penkamuska ha dit...

Ei Oriol,

Molt interessant tot el que expliques. Ens encomanes les ganes de viatjar.

Una abraçada des dels Països Catalans,

Francesc ha dit...

Hola Oriol! Ja tinc ganes de que m'expliquis les teves experiències quan ens veiem. Cap al setembre a la Garriga, potser?

Ostres, quina sorpresa veure que us coneixeu amb en Penkamuska!

Salutacions!