Avui fa un any, el 12 d'octubre del 2008, que em vaig decidir a obrir aquest bloc. Un any en què el declarianes ha tingut la crisi econòmica, la campanya americana, les protestes contra Bolonya i el viatge a Síria com a principals temes. En total, han estat 31 entrades, poc menys de tres al mes. Un any que m'ha demostrat que les notícies poden ser pensades, madurades i comentades amb la gent que t'envolta sense presses. Un any de curioses converses als ferrocarrils. En definitiva, un any de més clarianes que bardisses.
De moment no me n'he cansat. Així que queda inaugurat el segon any de clarianes i bardisses. Gràcies a tots pel temps que hi heu dedicat.
En obrir un bloc, us vaig parlar que el nom del bloc sortia d'un poema. Crec que ja comença a ser hora de compartir-lo.
De clarianes i bardisses
És estrany com passa el temps
aquí sola a la clariana
en la clapa desesmada on
no recordo haver arribat.
I si m'hi quedo no és tant
per la sensualitat abandonada i porosa
d'aquest dia d'estiu
en què tot hauria de resultar tan fàcil,
com per la presència
envoltant-me
de bardisses i esbarzers.
Ferran Ràfols
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Benvolgut Barba Suñol,
que bonic veure que hi ha algú que recorda un dels llibres de poemes menys venuts de la història!
Com va tot?
frg
Publica un comentari a l'entrada