Des de la manifestació llibertària (amb Mundial toro rosso pel mig), em trobo a la Muriel Casals a la sopa. Cosa que no em va passar durant els cinc anys en què estudiava Economia a la Facultat d'on ella és professora del Departament d'Economia i Història Econòmica...
És el contrapunt de la societat civil que li faltava a aquest país. Ara, al TN sovint veiem les declaracions del 5+1 (ai Rivera, que encara no t'han inclòs al club...) i després apareix la Muriel Casals sentant càtedra. M'agrada perquè trobo que és una cosa que ens mancava. Algú que s'erigís com la veu del poble organitzat, dels soviets de tot el país que plegats clamen que "hem d'anar més lluny".
S'ha de dir a favor de la Muriel Casals que no deixa de ser la presidenta d'un club de 20.000 persones, cosa que no està gens malament i no és gens despreciable. Ha tingut càrrecs de responsabilitat en els sectors més prominents de la societat civil: universitats, mitjans de comunicació, entitats culturals rellevants, ...
La seva última croada ha estat enviar una carta al president del Barça (club amb 8 vegades més socis que el seu) en la qual el criticava per utilitzar el castellà al Congrés Mundial de Penyes.
Tot i que no he pogut trobar els estauts d'Òmnium a la seva web, a l'apartat "què fem" no m'ha semblat llegir que entre les seves funcions hi figuri fiscalitzar la política lingüística de les altres entitats del país ni repartir carnets de catalanitat. Però és clar, si la manifestació més gran de l'any l'han convocada ells, potser l'amiga Muriel s'ha confós i s'ha pensat que el milió de persones del Passeig de Gràcia caminava darrera seu, seguint la guia de la princesa del poble català.
Alerta, perquè la de l'espanyol és la Belén Esteban.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada