A través del Rai, la Núria em va demanar fa uns dies si podia quedar amb mi perquè “l’aconsellés” a l’hora d’escollir quina carrera estudiar. En el meu haver, tinc l’honor que l’única persona a qui he persuadit activament perquè fes una carrera, la va deixar al cap de tres mesos. Així que aquesta vegada vaig voler pensar-me bé què dir i, sobretot, què no dir.
Tot aquest procés em va coincidir amb el traspàs de la gestió de la Taula de Joves de Sarrià-Sant Gervasi, que hem tirat endavant un grup de gent fins fa pocs dies. A l’hora d’explicar al nou equip els detalls de l’entitat em va tornar a venir al cap això del “què no dir”.
No sé ben bé on vull anar a parar avui amb aquest tema (a veure si algú m’hi ajuda amb els comentaris) però em sembla interessant aquesta asimetria entre el que aconsella i el que és aconsellat. Tradicionalment, es parteix que el que aconsella té més informació que l’aconsellat i d’aquí la gràcia en demanar l’opinió a aquell qui té experiència.
Però sovint s’obvia que l’asimetria, no només no acaba aquí sinó que no és tan favorable al conseller com sembla. Sovint, l’aconsellat té un plus d’energia, de ganes, d’il•lusió que s’han convertit en rutina i desídia a ca’n conseller. El consell mal donat “si et fas funcionari acabaràs sent un vago”, “el més important és que siguis feliç”, em produeix una ràbia profunda i, fins a cert punt, irracional.
Així que Núria, si vols aviat quedem i t’explico què n’he tret jo d’aquests anys a la universitat. Però moltes coses de les que et pugui dir (“no et pensis que la carrera t’encantarà, no pots jutjar fins el segon any, estudia el que t’agradi, bla, bla bla”) formen part d’aquest grup de consells mal donats.
Així que un consell: aguanta’m el rotllo, però no em facis cas.
(*) “Ja veuràs quan treballis, no tindràs temps pel bloc i aquestes històries”. D’acord 26 dies sense actualitzar, però el consell/advertència feia vomitar igual.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Caram, Oriol, quin honor!
Hi estic completament d'acord: t'aguantaré el rollo i no et faré cas. Més que res perquè tinc molt clar que quan es tracta de mi, del meu futur, de la meva vida... val més que m'escolti i em fagi cas a mi mateixa ja que si n'he de fer de tothom qui preten aconsellar-me puc acabar amb el cap com un timbal i amb dilemes importants.
Tot i així, crec que m'agradarà aguantar-te el rollo. Vull saber què has viscut i què has après a la universitat. Pretenc que m'expliquis què és el que et motivava a escollir el que vas escollir, el "per què", les teves inquietuds... I d'aquesta manera (suposo que amb un procés proper al de la comparació) coneixer-me més a mi, esbrinar els meus "per què" i les meves motivacions i, aleshores, intentar escollir una carrera amb la que cregui que em sentiré satisfeta.
Obviament, el que has fet crec que m'interessa i el que també vull és que m'expliquis exactament de què es tracta, per saber si és veritat que m'interessa. M'explico?
L'últim que espero que em diguis és: "No facis Humanitats".
Què vol dir aquest to imperatiu?!
Núria R.M.
Publica un comentari a l'entrada