dijous, 23 d’octubre de 2008

Spread the wealth around

Intento reprendre avui el segon element que em va cridar l'atenció del debat Obama-McCain de fa justament una setmana i us anunciava fa uns dies.

El McCain va treure el tema d'un lampista (Joe, the Plumber) que havia interpel•lat a l'Obama després d'un miting explicant-li que, després de molts esforços, havia pogut crear la seva empresa i que ara l'Obama volia "penalitzar el seu èxit" augmentant-li els impostos. L'Obama li va contestar que el que ell volia era donar una oportunitat a aquells que estaven "per darrera seu" i donar-los també una "oportunitat d'aconseguir l'èxit". Em va sorprendre com el McCain li retreia de manera explícita el fet d’utilitzar els impostos dels més rics per donar-los als més pobres. “Els diners són de’n Joe” li va dir “i ell ha de decidir què en vol fer”. I el McCain no és un il•luminat sinó que té milions de persones darrera seu que pensen com ell. Un llenguatge com aquest, seria impensable en una campanya a casa nostra.

M’agradaria un dia aprofundir una mica en com una societat com l’americana, amb una idea tan clara de l’individu com a responsable d’ell mateix, és a la vegada una societat tant comunitarista, on tothom participa en algun tipus d’associació i on les ONGs aconsegueixen canviar les lleis. Un dia, un americà que vaig conèixer a París em va dir: “els europeus parleu molt però mai aconseguiu res”. No és tan simple com això però cal donar-hi algunes voltes.

Sobre la crisi: us proposo un parell d’articles de la corda més liberal. Jo crec que en situacions com aquestes, és dels que pensen més diferent de tu dels que més s’aprèn. I veure com els seus arguments trontollen és sempre una satisfacció. El Sala i Martin compara la crisi actual amb la del 1929 i, per una vegada, no diu tonteries. L’editorial de The Economist surt una mica a la defensiva. Sent com ara tothom mira a publicacions com la seva, buscant respostes. I reacciona amb contundència. La dreta intel•ligent, pot ser un perill, però llegir el que diu és, per mi, una manera bastant divertida de passar l’estona. I portar-li la contrària, un difícil exercici intel•lectual. Jo els hi tinc ganes. I vosaltres?

3 comentaris:

Joan ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Oriol ha dit...

Joan, et responc amb un "proverbi" que vaig aprendre a Jaén, en una nit de massa tapes i massa cervesa:

"Yo aún espero el día de encontrarme
la derecha inteligente,
la izquierda honrada
y el nacionalismo democrático"

No té res a veure amb el que dèiem, però em va fer gràcia.

Joan ha dit...

Sobre aquesta última part, afageixo un link: "Economists Explain How To Save Capitalism", http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=95906243

Per cert, rellegeixo ara el que dius al final, abans d'afegir aquest comentari i m'adono que hi ha un cert to provocatiu en això de "els hi tinc ganes". M'he donat per al·ludit. No sé si em veig capaç d'assumir el debat per escrit. És massa. I no sabria ni qui és l'enemic.

Això de la dreta intel·ligent... I la dreta tonta? I la esquerra tonta? I la esquerra intel·ligent? I per què perillós?