divendres, 18 de setembre del 2009

Un exercici de democràcia

Vénen temps de referèndums. Perdó, de consultes populars. Perdó, d'iniciatives de la societat civil que no tenen a veure amb els Ajuntaments. Bé, una mica sí perquè els ajuntaments convoquen plens extraordinaris per donar-ne suport. Però segueixen sent privades eh... De fet no tenen res a veure amb la dinàmica de partits. Si l'altre dia vaig sentir que l'Ajuntament d'Arenys de Munt estava pensant de convocar un ple extraordinari per donar suport als 40 anys de l'Esplai Sant Ildefons però que, per temes d'agenda, o per error del funcionari de torn, es va transpapelar les instàncies i va passar per davant el tema del referèndum. Perdó, de la consulta popular.

Hem sentit aquests dies moltes vegades que Arenys de Munt ha donat una "lliçó de civisme" i ha dut a terme un "exercici de democràcia". Però que ningú s'espanti (o s'emocioni), res d'això és seriós. És tot un joc.

Tinc els meus dubtes sobre el gran exercici de democràcia que es va viure a Arenys de Munt. Em recorda als referèndums sobre Bolonya que organitzaven els assemblearis en un ambient partidista a més no poder. Jo no critico que això es faci, però cal anar molt en compte amb les conclusions que se n'extreu.

Hi ha dues coses del gran exercici de democràcia d'Arenys que no acabo de veure clares. La primera, la menys greu per mi, és el fet que tot el procés anava envoltat d'una retòrica nacionalista i de reclamació. No sé si el contrari a la independència se sentiria còmode anant a votar en un poble en el qual tothom sap què pensa i se'l miren com "mira el fatxilla aquell" mentre onegen les seves estelades. És com si les eleccions a president del govern les muntés un partit polític. Però ja ha quedat clar que tot era un joc i, per tant, no es poden fer extrapol·lacions com aquesta.

L'altre tema em preocupa molt més. És la instrumentalització de la societat civil per part dels partits polítics. Em sembla absolutament inacceptable que es difumini la barrera entre partits i entitats d'aquesta manera. Per mi, un exercici de democràcia de debò, és una societat civil independent i forta, i quan els partits es posicionen clarament per unes entitats i no unes altres o quan les entitats es partiditzen és una senyal inequívoca que la cosa no va bé. És clar que totes les entitats, com a ens transformador, tenen una dimensió política. Però en cap cas això s'ha de confondre amb la política de partits, la que surt a les pàgines de "Política" dels diaris.

Em preocupa molt la utilització dels partits d'aquestes forces populars. Moltes mirem les joventuts dels partits amb cert despreci i defensem la "societat civil" sense ser conscients que si aquesta es partiditza d'aquesta manera, es converteix en una extensió de les dinàmiques respecte les quals s'oposa.

1 comentari:

joan ha dit...

Des del meu punt de vista, no tota instrumentalització és dolenta: els partits polítics són les eines que tenim per mobilitzar la gent. Les consultes són eines de participació directa i, per tant, també de mobilització dels electors. Els avantatges de la participació són, jo que sé, augmentar el compromís de l'electorat, la sensació de l'elector que intervé en processos puntuals, limitar o legitimar el poder dels nostres representants en qüestions concretes, etc. Ara bé, és clar que darrera de la idea d'un parlament, senat, congrés, sigui d'elecció directe o no, no és la de segregar les opinions, si no la de crear consensos i trobar punts en comú, fruit de la confrontació d'idees, opinions i concepcions.

Realment tinc la sensació que moltes consultes, plantejades com si fossin per l'interés comú o per un parlament, no creen consensos, no tenen els avantatges de la participació directe i no modifiquen opinions. Per mi, queden predestinades a que els qui ja estan d'acord encara ho estiguin més. La consulta de 2009 sobre l'EEES a la UB va donar com a resultat que el 93% diguessin sí a aturar el pla, d'un 18% de participació (10% de participació a les eleccions a rector). De manera que qui va anar a votar va ser per dir que sí. I no és cap secret que aquesta era la resposta esperada pels qui van promoure el referèndum. Em pregunto si no seria més útil fer enquestes d'opinió ben fetes, sobre una mostra representativa d'estudiants i professors, per un organisme independent i prou, si és que al final l'únic objectiu que ha de tenir és reflectir l'opinió dels estudiants de la UB.

Jo no tinc ni idea de les conclusions a les que es poden arribar després de la "consulta civil" a Arenys. He pogut comprovar que la població d'Arenys no es representativa de Catalunya, ja que als resultats electorals de les municipals del 2007 un 55% votaven ERC, la opció més compromesa amb l'independentisme i especialment amb l'independentisme. Valor vinculant no en té cap. Tampoc surt del parlament. Tampoc de l'Ajuntament. Valor simbòlic del referèndum? Més o menys pels qui siguin independentistes, sobretot per la bona participació i la repercussió mediàtica. Potser molt valor pels falangistes, que hi estan molt molt en contra. Escàs pels que segueixen altres opcions polítiques o tenen altres preferències. I, un altre cop, prefereixo enquestes ben fetes, amb mostres representatives, fetes per organismes independents, si és que el que volem és saber l'opinió de la gent d'Arenys.