dissabte, 17 d’octubre del 2009

Sala i Martín vol ser president del Barça

D'acord, la teoria és agosarada. Però m'arrisco:

Els lectors de La Vanguàrdia, ja siguin devots com la meva àvia (i tantes altres) o esporàdics com jo, vam poder llegir un fantàstic article del meu amic Sala i Martín que, almenys a mi, ens va deixar bastant desconcertats.

L'amic de les americanes llampants descrivia una fantàstica apologia de la nova Premi Nobel d'Economia, que defensa l'opció de la cooperació comunitària per solucionar "la tragèdia del bé comunal" a les alternatives ortodoxes de la privatització o la intervenció estatal. Dit d'una altra manera, la senyora Ostrom defensa que una comunitat pot solucionar els abusos que els individus solen fer dels béns comuns gràcies a dinàmiques cooperatives i de generació de confiança. Dit encara d'una altra manera, que ser hippie i educar en el compartir pot fer que la gent sigui més respectuosa amb el bé públic.

El meu Sala i Martín, l'autèntic, no el que escriu aquest article, hagués defensat que la cooperació és inestable de per sí, que no porta a cap equilibri i que crea incentius perquè els individus trenquin les normes comunitàries i s'aprofitin del bé comú per al benefici propi. Ens hagués remès al dilema del presoner o a la seva versió cutre-televisiva del "Sis a traició". Ens hagués dit que la privatització és la millor manera perquè cadascú es preocupi de la manera més eficient de la seva parcela o que, en cas de catàstrofe i si no hi hagués alternativa, l'estat podria intentar posar remei al guirigai.

Però sembla que el meu Sala i Martin s'ha pres unes vacances. Ara n'ha sortit un imitador que vol agradar a la gent, fer-se la seva i que pensin que no només és un economista excèntric i ortodoxe, a més d'un gran orador, sinó que també té cor i sentiment i que tots junts ens en podem sortir encara que alguns "ens tinguin ganes". Us sona?

Visca el Barça!

4 comentaris:

joan ha dit...

Jo també tinc una teoria. El Laporta vol ser entrenador de la selecció catalana de futbol.

Oriol ha dit...

home joan, no ens pots deixar així. desenvolupa-ho una mica...


o era irònic?

joan ha dit...

Home, en tenim proves, això segur. El seu "acostament" a l'independentisme (escenificat en un estrany ritual amb banderes i entorxes), la pregunta per què farà quan surti del barça que resisteix a respondre, el to paternalista que manté amb els jugadors quan parla amb la premsa... No sé... A part que se'l veu molt fortote: pensa-ho... el Nuñez o el Gaspar (es deia així el seu successor?), no tenien pas l'aspecte esportiu i decidit de l'actual presi.

Ànim Laporta!

Penkamuska ha dit...

Bon post i bona recomanació.