diumenge, 1 de novembre del 2009

Els amics que no han mort

No és la primera vegada que parlo de Trànsit al declarianes. S'ha convertit en un tema bastant "de conversa de bar" en els últims anys degut a l'enduriment de les multes als infractors de les normes. Des de la famosa sobretaula etílica del nostre estimat expresident Aznar, han anat augmentant les veus dels que consideren que l'Administració no ha de ser tan paternalista com per dir-nos com i quant hem de conduir.

Sóc radicalment contrari a aquestes veus liberals. Recordo que quan era petit era habitual sentir de gent que moria en accident de cotxe. Sovint et queia lluny ("el germà del Toni del forn" o "la cosina de la mare del meu amic") però en d'altres et tocava de ple. Eren aquells fets que et retornaven els diumenges al vespre, on tot és sempre una mica més apocalíptic,i et recordaven que la vida és més efímera del que un nen de nou anys es pensa, per molt que no sàpiga encara què vol dir la paraula efímera.

Però les estadístiques, un cop més, s'imposen. Avui mor un 60% menys de gent a Espanya per accident de trànsit del que ho feia l'any 1992. La probabilitat que un amic o un germà desaparegui d'un dia per l'altre és ara notablement més baixa del que ho era fa uns anys. M'agrada llegir aquestes dades com les que em confirmen que l'enduriment de la norma m'ha salvat un amic. Tant se val quin, poseu-li el nom que volgueu, funciona igual.

Però l'accident de trànsit no només s'emporta una vida, o més d'una, sinó que destrueix, i no voldria tirar de tòpics, la gent del voltant. Però això, els liberals del "ningú m'ha de dir què haig de fer" probablement no ho sabran mai. Probablement, les normes més rígides també hauran salvat els seus amics i els lliuraran de la impotència, la ràbia i la buidor de la pèrdua sobtada.

7 comentaris:

joan ha dit...

Sí, i com que les morts sempre són en vehicles privats, podem prohibir l'ús de vehicles privats en la vía pública?

Anònim ha dit...

Joan,

Aquesta ès la tipica associació d'algu de lletres. Recordes la diferència entre associació i causalitat? El café amb llet al matí s'associa amb els que van en bicicleta i la velocitat ès la causa dels accidents o sigui que el raonament dels veg¡hicles privats i ùblics no val xato...

Ortiga

joan ha dit...

Ortiga,

aquest és el típic comentari d'una persona que ha estudiat traducció i interpretació del xinés, m'equivoco? Molta gent de lletres sap la diferència entre que dos fenòmens estiguin correlacionats i que un en causi un altre. Com que la pregunta que vaig fer és estúpida, interpreta-ho irònicament: potser no pel fet que anem prohibint coses (o regulant-les, és clar) ens assegurem obtenir la modificació corresponent que volem. Aquesta és la base de molts contra-arguments liberalistes.

A mi el post de l'Oriol em sembla demagògic. Tu, com a àgil intèrpret simultani del xino, creus que com que l'Aznar defensa els conductors beguts i l'Aznar és liberalista, aleshores tots els liberalistes defensen els conductors beguts?

Oriol ha dit...

joan,

crec que, un cop més, desvies la discussió amb tàctiques que grinyolen i jugant al "despiste".
estic a l'espera dels teus arguments pels quals el meu post és "demagògic". i el que recolzin que amb l'enduriment de la norma no s'ha aconseguit l'objectiu que es perseguia. que se n'hagin obitngut d'altres o no ho podríem discutir però que s'ha obtingut, almenys, el que es perseguia em sembla innegable.
no sé qui és el que utilitza la retòrica (argument de lletres) per contraatacar...

joan ha dit...

Oriol,

una vegada més escrius un comentari. Potser tinguis raó amb això de la meva estratègia de despiste, així que intento anar al gra:

1. No volia dir que endurint la normativa i la seva aplicació no s'hagin aconseguit reduir les víctimes mortals. Ho veig clar i no estava pensant en res més.

2. Em va semblar que, al final, el teu post acaba posant més èmfasi en la refutació del liberalisme, perquè, com l'Aznar, està en contra de "les regulacions innecessàries" i "l'estat paternalista", que en cap altra cosa.

3. L'estratègia "demagògica" que em va semblar la pots trobar aquí http://en.wikipedia.org/wiki/Straw_man
Es tracta de rebatre una tesi agafant la pitjor versió d'aquesta, per dir-ho així, tot i que una versió més simple d'aquesta no estaria subjecta a la crítica.

Tot i que el perfil de escèptic bromista tontet caci molt bé amb el perfil de persona de dretes, estaràs d'acord amb què la de l'Aznar no és una opinió gaire estesa entre, p. e., la dreta europea... L'Angela Merkel també ho diu, que no passa res per conduir amb una Franziskaner de més?

Oriol ha dit...

molt interessant això de l'straw man. recomano l'article de la wiki perquè val molt la pena.
tot i així, no crec que apliqui perquè que la discussió incial ("Subject A") fos la idoneïtat del liberalisme és una idea que n'extreus tu, no que plantegi jo en el post. és més, el meu "subject A" són els accidents de trànsit. no seràs tu el que introdueixes un subject B (liberalism), dear straw man?

joan ha dit...

hmm... en això tens tota la raó. És cert. Tu no dius res dels liberals, si no "de les veus que com l'Aznar..." i l'Aznar no tenia raó, a no ser que estigui disposat a qüestionar les dades o a dir que no val la pena reduir les morts a gairebé la meitat.

Em va confondre això de "els liberals del ningú m'ha de dir què haig de fer" o "els que consideren que l'Administració no ha de ser tan paternalista".