divendres, 1 d’octubre de 2010

Manipulació i censura a La Vanguardia

El divendres 1 d'octubre, La Vanguardia va publicar un article en el qual titulava "Hereu elige el día de San Valentín como segunda fiesta local de 2011" .

La notícia explicava que, donat que el dia 11 de setembre de 2011 és diumenge i que la Generalitat havia adoptat el Dilluns de Pasqua com a festiu a tot Catalunya, l'Ajuntament havia decidit declarar festiu el dia de San Valentí.

No obstant, la notícia estava escrita de manera flagrantment manipuladora. La lògica hagués marcat que s'hagués declarat festiu el dia de Santa Eulàlia, segona patrona de la ciutat. No obstant, en caure en dissabte i com es fa habitualment en aquests casos, l'Ajuntament va declarar festiu el dilluns immediatament posterior que, ai las!, coincidia amb el dia de Sant Valentí.

Això és el que vaig expressar en un comentari que es va publicar a les 13.36 del dia 1 d'octubre. Pocs minuts més tard, un altre lector remetia al meu comentari dient:

"Rafa | 01/10/2010, 13:49 | |

Iba a hacer un comentario muy crítico con la decisión; pero después de leer el que ha hecho Oriol (13.36) me lo pienso dos veces. Si es como él dice quien se merece una fuerte crítica es La Vanguardia por no presentar la noticia como es y buscar el sensacionalismo fácil."

Misteriosament, al cap de cinc minuts el meu comentari va desaparèixer, deixant només aquells comentaris crítics amb l'alcalde.

La Vanguardia ja no sap què fer per crear notícies que facin que els lector critiquin a l'alcalde fins a rebentar. Ara que veuen tan a prop poder-lo fer fora, cauen en la demagògia i la manipulació dels lectors.

3 comentaris:

El de la ICV que no ho era ha dit...

Però què es pot esperar de la Vanguardia Española y de las JONS? Fa temps que s'han tret la careta i ja han perdut tot rastre d'imparcialitat.

Fa molt bona pinta aquest bloc. Et llegiré, Barba!

Talkene ha dit...

Vaya tela... I això que ja no cal que facin res, que l'Hereu ja s'enfonsa solet.

Penkamuska ha dit...

Bon apunt Oriol. El que no em deixa de sorprendre és com La Vanguardia encara és vista com el diari de rigor de Catalunya.

Salut i abraçades!