dissabte, 3 de desembre del 2011

Reformar l'esquerra catalana (2/10): Un nou projecte europeu

Cada vegada més temes del nostre dia a dia es decideixen en unes institucions polítiques amb una legitimitat democràtica molt feble. Això ha de deixar ser vist com una qüestió externa o de política exterior. Gran part de la culpa és d’unes institucions dissenyades per tal que puguin fer feina sense haver de fer front a “càrregues democràtiques”. Però una petita part és també culpa d’uns ciutadans que ens inhibim a l’hora de parlar d’Europa. La nova esquerra catalana ha de posar Europa al centre del debat. Ha d’apostar per una unió política més forta. La vella i enquistada relació amb Espanya no trobarà solució amb un estat propi que permeti la lluita d’”igual a igual”. Només serà superada gràcies a una Europa més forta i inclusiva.

El PSC – i el PSOE – han de comprometre’s en la construcció d’una nova socialdemocràcia europea, a través d’un nou congrés que suposi un salt endavant significatiu. L’esquerra ha de construir un nou discurs econòmic alternatiu al neoliberalisme que ha governat l’economia internacional – i la local – durant les darreres tres dècades.

No és necessari detallar aquí les reformes institucionals necessàries. Hi ha molts debats engegats sobre aquest tema i només és qüestió de prestar-hi més atenció. Però és evident que unes llistes úniques europees al Parlament Europeu i una elecció més directa de la Comissió contribuirien a l’objectiu de democratitzar Europa. Una situació ideal seria aquella en que el Consell (els estats) perdessin poder en favor d’institucions comunitàries escollides directament. Malauradament, aquest escenari sembla avui en dia molt llunyà però no per això ha de ser una renúncia d’entrada de la nova esquerra catalana.

A nivell intern, la nova esquerra ha d’apostar per fer present Europa en el dia a dia de la ciutadania. Incloure el coneixement de la Unió Europea com un element fonamental a l’escola i fomentar els intercanvis professionals amb altres països de la Unió. Els ciutadans no poden seguir tenint la sensació que Europa és política exterior. Europa és un nou nivell de govern, com ho són els ajuntaments, la Generalitat o el govern central. I els ciutadans hi han de tenir un pes tan important com en els altres tres.

6 comentaris:

Candide ha dit...

Sí, sí, sí, sí i sí.

Efectivament, és l'esquerra que hauria de parlar d'aquesta manera. El Parlament Europeu hauria de ser, i hauria de ser vist, com un parlament més de i per als ciutadans.

Anònim ha dit...

Estar be continuar amb la idea d'Europa..i sobre tot recordar que la socialdemocràcia europea potser encara existeix.. (?). Tambe crec que és important veure Europa com un nou nivell de gobern. Aqui però les ortigues començem a picar.. perque per desgràcia cap dels nostres socis veu Europa com un nou nivell de gobern, si no com un forum de relació on ampliar mercats i amb sort "fer algún amic". A ESpanya ens hem beneficiat molt d'Europa no, tan sols amb carreteres i autopistes sino com a motiu d'un somni comú per lograr coses qeu aqui no fariem mai sols (com per exemple la reforma de la UNiversitat amb el famos pla Bolonia. Per això a molts espanyols no ens sap greu perdre soberanía (als ciutadans no al gobern)a favor d'Europa. Aquesta no es la percepció de molts ciutadans europeus que veuen "un club" més que un projecte en comú, ni la de molts funcionaris europeus que han trobat una "feina d'or, ben reconeguda i ben pagada", molt més que un projecte polític per desenvolupar.

Potser des de l'esquerra podem ajudar a que Europa sigui un objectu comú de justicia social per tots els pa´ïsos implicats i de passo deixar de mirar-nos el melic.. Ojalà! o Inshallah! com es debia dir al començament...

Ortiga

Anònim ha dit...

Si els grans temes del mon necessiten aguna governança global, aquesta ha de començar pels grans espais, un d'ells és la UE. Ha d'haver.hi un gran treball polític de l'esquerra a nivell europeu, perquè s'aprecia que els localismes nacionals són molt importants. L amanera de superrar-ho són grans corrents transversals. Es possible superar aquest localismes?


Talp

Candide ha dit...

Con el PSC te has topado.

http://www.lavanguardia.com/politica/20111205/54239712723/angel-ros-recuperar-referencia-catalanismo-izquierdas-psc.html

El que tu, Oriol, intentes fer podria quedar-se obsolet per l'autopilot que porten engegat els que prenen les decisions.

És el que moltes vegades li passa a la postura honrada i lúcida, a esperar que la Història et dongui la raó.

El procés al que està subjecte el PSC-PSOE mostra determinants semblants al de la sociademocràcia alemanya, amb els 10 anys de retràs que són de rigor en aquest país. La reincidència en els errors del passat.

La diferència és que Iniciativa no és com Els Verds a Alemanya, és a dir una alternativa que pugui pujar als 20%, sinò el germà petit, per més radical, del PSC que sempre es quedarà en el mateix nacionalisme i mai no fa quallar el vessant verd. El mateix autopilot, versió pijoprogre.

Em temo que per aquest debat no tinguis a qui adreçar-te.

Oriol ha dit...

Gracies als tres pels comentaris.

El tema d'Europa no pot ser "de relleno". per aixo l'he volgut posar en segon lloc.
Veurem com evolucionen els debats i la cimera del proper cap de setmana. Esperem que no sigui massa tard...

Candide ha dit...

Ho sento, he estat molt pessimista abans.