dilluns, 25 d’abril del 2011

Síria: quo vadis?

Síria es troba en ple espiral de violència. No m’aventuraré a especular sobre què pot passar però aprofito un correu que vaig escriure fa uns dies per fer quatre pinzellades d’un país que vaig tenir la sort de conèixer fa dos anys. Alguna gent m’ha preguntat “com ho veus?”. Aquí en teniu algunes pinzellades.

Amb la persona amb qui mantinc més relació és un amic kurd que ja havia estat empresonat abans (és al•lucinant el percentatge de gent a Síria que ha estat a la presó, pels motius més diversos que us pugueu imaginar). M'envia e-mails en anglès força inquietants en els que diu coses com "espero que les revoltes no arribin mai a Síria" o bé "Síria és un país tranquil i pacífic". En fi, que els serveis secrets controlen els correus i les xarxes socials. Un bon exemple és mirar el número de seguidors al twitter dels activistes siris (molt pocs i la majoria estrangers o vivint a l'estranger).

Però això forma part d'una repressió que imagino que no sorprèn a ningú mínimament informat. Sobre l'estructura del règim, cal tenir en compte que Síria continua formalment en guerra amb Israel i que els alts del Golan segueixen ocupats. De fet, el govern siri organitza unes "excursions per turistes occidentals" a la ciutat fantasma de "Quneitra", fronterera amb els alts del Golan, on un policia t'explica què va passar i et demana que fotografiïs "el que ens van fer". Si algun dia aneu per allà, és una experiència curiosa. Així doncs, com que hi ha un enemic extern això uneix mínimament la població. A més, les minories estan força ben tractades pel règim. A excepció dels activistes kurds, la resta (els cristians, drusos, ismaelites, alauites, etc.) tenen alts nivell d'autonomia (social) i els hi toquen poc els nassos. De fet, un siri cristià que conec l'altre dia em va fer una defensa del president que Déu n'hi do. No està gens clar que un estat controlat per la majoria sunnita fos tan respectuós. Un altre amic ismaelita que ara viu a Barcelona sempre es caga en el món religiós-sunnita abans que en el règim.

A més, els siris en general són bastant anti-occidentals i no s'emmirallen gaire amb els nostre valors. No hi ha una elit que estigués en contacte amb les potències occidentals hereva del colonialisme com sí que passa a Egipte i al Magreb. La sensació és que la gent està molt farta d'un sistema extremadament corrupte i sense cap possibilitat d'ascens social. Però, segons la meva opinió, no hi ha idees especialment progressistes al darrera. La gent, senzillament, vol fer la seva vida i poder progressar sense que la policia secreta li toqui els nassos.

Un exemple sobre la perversió del sistema siri que il•lustra bastant com funciona el país: el bitllet d'autobús val 9 lires síries (uns 17 cèntims). Com que les monedes d'1 lira (1,7 cèntims) pràcticament no circulen, tothom acaba pagant 10 lires. Tot i això, si la policia atura un conductor d'autobús i l'enxampa cobrant 10 lires enlloc de 9 li posa una multa que el deixa distret. El mateix passa amb el pa, subvencionat pel govern. El règim prefereix no pujar el bitllet a 10 lires per poder seguir espantant la població.

En fi, que el sistema està podrit. Sempre he pensat que això són espirals que no es poden aturar. A vegades m'he plantejat què passaria aquí si anés a segons quin establiment i els proposo que no cal que em facin tiquet de caixa i que a canvi em redueixin una part de l'IVA. Penso que hi hauria gent que ho acceptaria i això seria el primer pas cap a un món de regateig sense final. Tenim un respecte pel preu que marca l'etiqueta que no és "evident".

Resumint: 1) Les revoltes a Síria no són per mi un moviment liberal que s’emmiralli en les democràcies occidentals. 2) Una Síria post-Assad pot ser un territori molt inestable i pot donar lloc a enfrontaments interns. 3) el context regional (Israel, Líban Iran) influenciarà de manera decisiva l’esdevenir de les revoltes. 4) el problema no és només d’una cúpula corrupta sinó d’una societat podrida a nivell econòmic. 5) El factor religiós (molt latent a Síria) pot enverinar la situació.

Un bon blog (en anglès) per seguir el tema és aquest.

4 comentaris:

Oriol ha dit...

una interessant crònica que em passa l'Àlex del corresponsal d'Al-Jazeera a Síria.

http://blogs.aljazeera.net/middle-east/2011/04/24/no-humanity-left-syria-0

Anna GONZÁLEZ BATLLE ha dit...

està vist que els nostres esquemes no serveixen massa per analitzar el què passa ara. Gràcies per a contribuir a situar-nos una miqueta. De fet esperava el teu post i quan a primera hora de la tarda no l'he vist és quan t'he piulat.
Una abraçada
anna

Ferran Ràfols Gesa ha dit...

Molt interessant. No sóc qui per dir-ho, però em sembla que en aquest tema tens camp per córrer (vull dir que m'agradaria trobar algun altre post en aquesta línia).

He llegit altres comentaristes amb raonaments semblants als teus, i sembla que la majoria estan d'acord en opinar que no hi ha les bases ni la massa crítica social perquè a Síria s'hi produeixin canvis profunds. Però malgrat tot, em sobta que hi hagi gent disposada a jugar-se la vida d'aquesta manera (perquè sembla clar que ara com ara assisitir a una manifestació a Síria és jugar-te la vida) sense un objectiu clar, empesos només per una vaga voluntat de canvi.

Pel que fa a això del preu: a) Hi ha un munt de gent que treballa directament sense Iva i no cal que ningú els insinuï gaire res. Diuen que l'economia submergida suposa un 20% del total estatal. b) Conec molt i molt bé una botiga concreta del barri de Gràcia. Et puc assegurar que quan algú (generalment turistes americans) entra en el joc de "i si compro això altre per quan m'ho deixes?", com als mercats de l'Àfrica, la persona que està al càrrec d'aquesta botiga s'ho pren malament, com una absoluta falta de respecte (i evidentment no hi accedeix). És només un cas, però.

Oriol ha dit...

Anna,
Quan vaig ser a Síria estava ple del que jo anomenava "Lawrence d'Aràbia" que eren estudiants americans que semblaven saber més del règim que el propi Assad i vivien la seva estada com una aventura personal. Amb això vull dir que ningú sap del cert què hi passa allà, inclús quan no hi ha guerra, i que a molta gent li agrada "fer veure que en sap". En tot cas, he intentat parlar de coses que sé de primera mà i, si ajuda a aclarir el panorama, me n'alegro.
Ferran,
aviat intentaré parlar de les minories a Síria. Els mitjans diuen algunes barbaritats com "los alauis són una secta del chiísmo". Jo cada cop que sento això me'ls imagino fent coses rares en un pis de la Barceloneta...