diumenge, 18 de setembre del 2011

Intentar ordenar el debat sobre la immersió

Ja fa dies que el debat de la immersió lingüística ens té segrestats d'altres qüestions igualment importants, en aquest clàssic espiral catastrofista que els governs de CiU saben manejar a la perfecció. Es tracta, però, d'un tema ben important i aquest bloc s'apunta al carro, tard com sempre, d'intentar deixar la "brotxa gorda" i afilar una mica sobre el tema.

Els contraris a la immersió solen utilitzar dos arguments que barregen de manera més aviat potinera. D'una banda la "llibertat dels pares per escollir la llengua amb que eduquen els seus fills". I de l'altra, una suposada solució màgica que passa per l'educació trilingüe (català, castellà i anglès). Aquestes solucions són mútuament excloents ja que una contempla la segregació per idioma, l'existència de diversos models d'escolarització, i l'altra planteja un únic model mixt. Seria interessant preguntar als contraris al model actual quina de les dues opcions defensen. La primera sembla més aviat una barbaritat ja que discriminar per idioma seria anar contra els drets més bàsics de la infància. Segurament, aquest és l'argument que més comparteixen els partidaris de la immersió: que no es separi als nens per vies segons la llengua en que estudien. Si la majoria dels partidaris de la immersió busquessin de debò un debat serè i seriós, el primer que haurien de fer és posar entre l'espasa i la paret als detractors: voleu segregació per idioma o no?

Si es portés al debat cap aquí i s’optés pel model de via única, que em sembla que és el que garanteix millor la cohesió social i el que gaudeix d’un consens més ampli, podríem obrir la caixa dels trons de si el que cal és un model bilingüe, trilingüe o en urdú. Aïllar les posicions segregacionistes hauria de ser la prioritat. I això, de passada, suposaria un atac directe al falaç argument de la llibertat. En un model trilíngüe on es decidís que les matemàtiques, per posar un exemple, es fessin en català, els pares tampoc escollirien la llengua en què s’educa els seus fills. Com tampoc escullen si paguen impostos o no, si poden posar la música a tot drap a les sis del matí o si condueixen borratxos amb els fills asseguts a la cadireta.

En qualsevol cas, no em sembla negatiu, un cop descartada la via aïllacionista, tenir un debat serè sobre el model educatiu en sentit ampli, incloent-li la llengua. Una societat que es qüestiona a si mateixa és una societat madura que busca avançar. I sospito que en aquest debat, els partidaris de la immersió tindrien més a guanyar que a perdre.

Ara bé, ven molt més la confrontació, la idea de l’ocupació estrangera, l’#adeuaespanya i tota la pesca. Però ni du enlloc ni resol problemes.

3 comentaris:

Candide ha dit...

Sí, però no. :-)

Vejam, la fal.làcia de la "llibertat d'elecció" ha estat descartada pel mateix TC, junt amb l'exclusió del castella com a llengua vehicular.

És per això que només treuen el fantasma de la segregació de l'armari aquells que volen mantenir el status quo.

És la "via única", com bé dius, la que garanteix la cohesió, no importa la llengua vehicular per això. I aquesta via única no està questionada. Bé, no la segueixen tots, perquè aquells que s'ho poden permetre sempre segreguen a cap de xec bancari.

Oriol ha dit...

Candide,
no acabo d'estar-hi d'acord. el missatge dels contraris a la immersio es confus i si preguntes a la gent del carrer que hi esta en contra et dira "yo quiero escoger la lengua con que estudian mis hijos". les elits politiques potser si que ho saben pero la gent normal rep una missatge intencionadament enterbolit.

Candide ha dit...

No crec que tinguem un desacord esencial. Voldria proposar que no ens serveix parlar del que opina la gent del carrer, perquè ella no influeix en el debat, ni en la presa de decisions.

Pels que sí ho fan algunes coses ara ja estan clares. Es tracta de seguir amb l'immersió monolingüe o fer el canvi a un ensenyament multilingüe.

Els profes que avui dia espanten els nens amb historietes

http://cataloniawatch.blogspot.com/2011/09/language-manipulations-follow-up-and.html

saben millor. I per descomptat els polítics també.

En lloc de trobar una solució erigeixen un home del sac amb el que manipulen el debat i desinformen el public.

Aquí és on la nostra crítica ha d'apuntar.