dijous, 20 de novembre de 2008

20-N: jornada de lluita contra Bolonya

Aquesta setmana de novembre, a part de fer trenta-tres anys de la mort de Franco i, sigui dit de passada, de l'inici de trenta-tres anys (i sumant) d'incompliment del Dret Internacional al Sàhara Occidental, s'havia convocat una setmana de lluita estudiantil per protestar contra el Procés de Bolonya.

Anem a pams. Una de les activitats estrelles d'aquesta setmana consisteix en l'ocupació de la Facultat de Polítiques de la UAB. No és que estigui radicalment en contra de saltar-se les normes (des d'un punt de vista estrictament objectiu, l'esmentada ocupació és il·legal) per una causa justa; per tant, de moment, m'abstenc de fer una crítica radical a aquesta acció.

Com deia, quan s'obta per la via del trencament de les normes, l'única opció per l'èxit és que aquesta acció sigui considerada legítima. A tall d'exemple, la revolució taronja a Ucraïna va triomfar perquè va aconseguir fer creure que la seva causa era legítima i d'aquesta manera van aconseguir enderrocar el poder establert. Per tant, la via del trencament de normes porta implícita la lluita per la legitimació. El que potser diferencia aquesta acció de moltes de les altres que fan els meus amics de la SEPC, és que han entès que la tancada implicava guanyar-se la gent, i estan dedicant molts esforços a que així sigui, inclosa una campanya mediàtica que m'estalviaré de comentar. Em limito a donar la informació i que cadascú opini el que vulgui.

Arguments que utilitzen reiteradament com dir que la tancada és "pacífica" i "democràtica" apunten del tot en aquesta línia. Guanyar la batalla de la legitimació et fa passar de ser un expedientat més per disturbis i trencament de la llei a encapçalar un canvi transcendent. Veurem com evoluciona tot plegat.

A tall d'anècdota, us penjo dues fotos que he fet avui al matí. Una correspon a la barricada d'entrada a la Plaça Cívica, que obligava a la gent a desviar-se si volia accedir a la majoria de facultats.



L'altra, no us la perdeu si us plau, és la protesta que feien els estudiants d'educació de la Universitat Ramon Llull a la porta de la seva facultat. La foto no es veu gaire bé però encara que sembli impossible diu el que sembla que diu: "No a la privatització". Venint d'estudiants d'una universitat privada no puc deixar de pensar que l'han penjat quan m'han vist que arribava de lluny per prendre'm el pèl.

6 comentaris:

Joan ha dit...

A mi l'assumpte de Bologna em commou de veritat, perquè és una ciutat esplèndida. L'únic que puc dir, efectivament, és "que cadascú opini el que vulgui". O, és clar, dir frases de l'estil "què s'han cregut", "no hi ha lloc pel debat", "fan el que volen", "tots són del mateix partit", "fixa't, tots van vestits igual", "voti, voti, voti" o "no té sentit", perquè cadascú ho interpreti com vulgui.

Bé, pensant-ho millor... deixem-ho estar perquè potser que no s'entengui la broma, no? Vull dir que algú, a l'estil "no-et-segueixo", podria dir "no entenc, però està clar, no? De quina altra manera vols que s'interpreti, tio?" i s'ofengui. Encara semblarà que estic a favor dels altres.

I és que hi ha drets que, en fi, que són molt importants. Ja ens entenem. Però que consti que això potser acabi beneficiant el turisme. És molta publicitat per Bologna.

Algú té algun comentari més?

Joan ha dit...

Per cert, davant de les facultats de Filosofia, Geografia i Història de la UB també podeu informar-vos sobre el pla Bologna. Pels qui no ho sabeu, doncs això. En principi demà s'acaben les jornades informatives, però no es descarta, vist l'èxit, que la setmana que ve es segueixi. En qualsevol cas, des de l'organització ens garanteixen futures xerrades, debats i més jornades. Fins i tot sembla que es parla de fer un concert, la qual cosa sembla interessant. Cal motivar als escèptics. Serà interessant si en el futur els professors s'uneixen també, al menys de manera simbòlica, a les jornades informatives sobre el pla Bologna. Estems tots a l'espera. Us informaré. Oriol, tu que ets de la UAB, passa la info aquesta. Potser a la UAB hi ha algú més que es vol informar de pla Bologna o vol completar punts de vista. Aqui a la UB discuteixen molt. Han muntat una mena de Think Tank imparable, tu. Tot el dia discutint, fent pancartes i buscant nous adeptes, etc. Ànim!

Anna ha dit...

Realment és curiós sentir com gent que flirteja amb el SEPC digui frases com: "aquesta vegada s'ha decidit fer una cosa nova; fer una acció pacífica com és la ocupació i intentar obrir vies de diàleg. I està funcionant!"
Caram! Felicitats per descobrir la sopa d'all. Ja sabem que hi ha de tot a tot arreu i que en qualsevol col·lectiu hi ha matisos a títol individual. Tot i així em sembla una bona notícia que s'hagi decidit majoritàriament fer les coses bé. I en aquest context per mi bé és anar amb calma i sense necessitat de dur una caputxa al cap i una pedra en una mà. Així no s'escapa la raó per la força.
I, a partir d'aquí, ja veurem com evoluciona tot. Caldrà anar a veure com està el pati(o el claustre)i seguir esperant. El rector ha parlat de ronda oficial de negociacions a partir de dilluns. Ànim!

Oriol ha dit...

Estic parcialment d'acord amb tu Anna però és cert que el SEPC no pot dir "ei, ara som diferents". Vull dir, és normal que la gent ens rebotem (m'hi incloc) perquè n'hem patit de bastant importants per part seva i no parlo de fa dècades...
En tot cas jo també em plantejo si m'estic tornant excessivament reaccionari.
Vull dir que potser participar-hi de manera crítica també pot servir per canviar les coses. No sé, és difícil saber quin és el límit. Sembla, però, que les coses es canvien quan un s'hi fica. Però saber que l'estructura de la protesta està organitzat pels mateixos (o quasi els mateixos) que boicotejaven conferències fa molt poc temps i insultaven amb la paraula "demòcrata" no genera tampoc gaires ganes de ficar-s'hi...

Àlex ha dit...

La desconfiança que generen els principals protagonistes de les protestes estudiantils que vivim últimament em sembla absolutament justificada. El problema, crec jo, és generalitzar. I reconec que em costa molt no fer-ho. Això sí, és evident que, moltes vegades (la majoria), els que dónen la cara, criden l'atenció i són els caps visibles d'aquestes coses són uns IMBÈCILS. Sense més. Violents, simplistes fins a l'extrem, maniqueus (cito textualment: "o estàs amb nosaltres o estàs contra nosaltres"), egòlatres... Aquest és un dels grans problemes que té el moviment d'oposició al Pla de Bolonya. És evident que perquè un moviment al marge del sistema prosperi necessita, com a mínim, acceptació i suport popular. Aquest és el drama dels que interrompen les classes per predicar. El seu missatge és per ells. Per ningú més. Ni les formes ni el contingut, una espècie de barreja entre el moviment obrer del s. XIX i el Maig del 68, poden calar a la massa. Al segle XIX la idea de "lluita" era present en la quotidinitat, estava incrustada en la mentalitat dels obrers. Avui, en el context acadèmic, fa bastanta gràcia. Fets com fer piquets que impedeixen l'entrada als estudiants que volen exercir el seu dret a rebre classes, no ajuda a augmentar la popularitat de la causa. I és que és inevitable la identificació "lluitador"-causa. En definitiva, em sembla urgent una actualització dels mètodes i la retòrica del moviment anti-Bolonya, si vol tenir alguna repercussió. Proposta? Cap. Participació? Tampoc. És possible que això deslegitimi el que dic. No ho sé.

Dit això. Avui una amiga de la facultat m'ha portat a la Central, de visita. Dues coses: d'un banda, he assistit a la conferència d'una espècie d'anarquista "trasnochado" que parlava sobre "experiències educatives llibertàries". Absolutament lamentable. He sentit perles de l'estil "es una pena que se haya perdido la costumbre de robar" o "un niño me quiso clavar un compás y me gustó". Boníssim. Per no parlar del continu ús de la primera persona del singular (recordem al nostre amic Robin Hood). En fi, molt grotesc i absurd.
D'altra banda, m'he trobat amb una facultat ocupada ben organitzada, neta, amb papereres i cendrers arreu (vale... no es pot fumar). M'he informat (la meva amiga s'hi havia quedat a dormir diversos dies) i no s'ha produit cap aldarull, destrossa, etc. Val, això hauria de ser el normal. Només faltaria. Però, en la línia del que diu l'Anna, he tingut la sensació que potser la facció "normal" (o civilitzada, o digueu-li com vulgueu, ja m'enteneu) dels opositors a Bolonya comença a prendre les regnes de la protesta. Me n'alegro.

Oriol ha dit...

àlex,
la més sincera enhorabona pel comentari. anàlisi en profunditat i rigurós. boníssim lo de l'il·luminat anarquista aquest. en vull més detalls!
a veure si algú més s'anima a comentar que la discussió és cada vegada més interessant!