dijous, 15 de gener de 2009

Sí a la velocitat variable (1 de 2: anàlisi tècnic)

L'altre dia vaig agafar el cotxe per anar a la UAB al matí. Tot i que no solc fer-ho més de dues o tres vegades l'any, tinc calculat que si agafo el cotxe abans de les 8.25, en mitja hora ja l'he deixat a l'aparcament de la Plaça Cívica. Si l'agafo més tard de les 8.30, trigo al voltant d'una hora i quart i haig de buscar aparcament en algun altre lloc del campus.

Això em va fer pensar en el debat actual sobre la implantació de la velocitat variable. Com podeu veure aquí, no sóc l'únic blocaire que s'ha dedicat al tema i, com que l'explicació que dóna el company em sembla bastant satisfactòria (llegiu especialment la part "Borrar olas"), no em mataré aquí a explicar-ne el comportament. El trànsit es comporta com els fluïds i de fet, l'estudi del comportament de les onades d'embussos es fa segons la teoria dels fluïds. És excessivament complexa perquè jo pugui entendre-la però si algú la vol consultar pot fer-ho aquí.

Sembla evident que la xarxa de carreteres està feta per un nombre determinat de vehicles, que podríem considerar l'òptim, a partir del qual es comença a donar una situació de saturació fins que s'arriba a la situació de "col·lapse" (breakdown). Aquest òptim, ve donat en vehicles/hora que passen per un punt determinat i per tant, sembla que l'única manera d'arribar a l'òptim, a part de rebentar cotxes a pedrades (que no està gaire ben vist), és limitant la velocitat màxima permesa. Però... i si existeix un òptim, per què llavors el màxim ha de ser variable? Doncs perquè en el comportament del trànsit intervenen múltiples factors (meteorològics, d'atzar, culturals, etc.) que fan que la velocitat que dóna lloc a l'òptim varïi en funció de com s'alteren la resta de paràmetres.

Pels més curiosos, existeixen alguns models senzills en els quals això es pot experimentar. Trobareu a faltar poder introduir més variables però suposo que la gràcia dels models és poder entendre de manera simplificada les pautes de comportament a la vida real. O almenys això em van ensenyar a la Facultat d'Economia...

4 comentaris:

Anna ha dit...

Si és més segur i més sostenible, si hi ha d’haver menys embussos, menys accidents, menys contaminació i una millora en la salut de tothom; per què la gent diu “no”?
Tots els canvis són cap a millor, però a mi només em queda un dubte per resoldre: quin és l’augment del temps que cada conductor passarà dalt del vehicle? És a dir, la velocitat limitada pot garantir un viatge a l’autònoma de mitja hora o pot garantir un viatge de temps x (no sé quin) sense retencions?
Els mesos de prova diran. En tot cas a mi ja em va bé això de l’”a poc a poc i bona lletra”, potser perquè (coses de pre-principiant) anar a 80 em sembla de pressa!!

Oriol ha dit...

per què la gent diu que no? bé, això és matèria de la segona part "2 de 2: anàlisi polític" que espero escriure ben aviat.
suposo que el meu anàlisi era imperfecte i en alguns casos no surt a compte reduir la velocitat (mirar les diferents situacions que proposa el simulador) però crec que la idea de l'argument era vàlida.

joan ha dit...

Anant a 400.000.000 km/h aniríem més ràpid de A a B que, jo que sé, a 70.000 km/h, però tenint en compte les intuïcions que tenim sobre els límits dels nostres reflexes, de la quantitat de gent que es desplaça, de les eventualitats, de l'estat de les carreteres, de la geografia, dels revols, del temps, de que hi hagi altre gent que no té tanta pressa, de les possibles urbanitzacions, amb iaios, gossos, nens, homes, dones, joves, motos, camions, etc., sembla convincent pensar que un control dinàmic sigui útil.

Les altres mesures típiques són millorar l'estat de les carreteres, el transport públic, el bicing, els semàfors, etc., i castigar, simplement i sense més models científics inútils simplistes, l'ús de vehicles privats. Personalment, em quedo amb els models inútils simplistes, ja que és el millor que tenim, no són arbitraris i, a més, no exclou l'altre tipus de mesures.

Pregunta. Si el control és dinàmic, hi hauria d'haver un control dinàmic de la velocitat mínima, no?

Oriol ha dit...

jo crec que no és necessari un control de la velocitat mínima ja que entenc que s'utilitza com a supòsit d'entrada que la gent intentarà anar sempre a la màxima velocitat possible/permesa. Així doncs, posar un límit màxim sembla actuar com "vosaltres (ciutadans) intentareu anar el més ràpid possible i com que a partir de X us caurà un puro, anireu tots, de manera regular, a X (que és l'òptim). convenç l'explicació?