dissabte, 31 de gener de 2009

Sí a la velocitat variable (2 de 2: anàlisi polític)

Reprenc el tema de la velocitat variable, aquesta vegada des d'un punt de vista més polític.

Vaig estar pensant sobre la gran polèmica que va suscitar el tema els dies (i setmanes) després que s'anunciés que es regularia la velocitat màxima permesa de manera variable als accessos de Barcelona. Un dels arguments més recorrents era el de la "recaptació"; és a dir, es deia que això faria augmentar les multes i, per tant, els ingressos de l'Administració.

Sense dubte, aquest és un argument poc econòmic. Els éssers humans (almenys en aquestes latituds) tenim una flexibilitat increïble d'adaptació a les normes i responem força bé als incentius. Si una actitud a partir d'un moment determinat afecta la nostra butxaca, canviem l'actitud i no se'n parli més. La zona verda també havia de suposar un augment dels ingressos i, més tard, aquesta crítica frontal va donar lloc a posicions diverses (a favor i en contra). En tot cas, sembla evident que és un terreny adobat per la demagògia.

Sobre el cas de la velocitat variable, penso en els incentius que tenen els polítics per fer-ho. Imaginem que els que defensen la idea de la "recaptació" em convencen: en tot cas, no seria una recaptació pels polítics sinó per l'Administració. Per què, si tots les discussions sobre polítca han d'acabar amb "tots els polítics són uns lladres" millor que no comencem a discutir. Tornant als incentius, una mesura com aquesta només pot suposar crítques pels polítics i, per tant, si la prenen, no hi trobo cap altre motiu per fer-ho que el fet que tinguin la convicció que és encertada. Per què, no oblidem que, un dels objectius principals dels polítics que governen és tornar a guanyar les eleccions. I si es prenen mesures clarament impopulars, només poden fer-ho creient que allò, tot i restar-los vots, és positiu pel conjunt.

Un altre tema ben diferent (i que no es parla a les tertúlies de ràdio) és que a molta gent li toca els nassos que l'Adminsitració li digui què pot fer i què no pot fer. Alguns són personatges il·lustres. Volen escolaritzar els nens amb la llengua que vulguin, volen anar a la velocitat que els rota, volen construir urbanitzacions on els hi sembli... Els amics pijos de La Salle i l'Abat Oliba han posat el crit al cel perquè els han omplert d'àrea verda els carrers del costat de la universitat. I l'Ajuntament els hi ha fet cas! L'argument és que els veïns no necessiten les places perquè, com que són tant pijos com ells, tenen pàrquing privat. És a dir, als barris on la gent vulgui aparcar, àrea verda, a la resta, els fills de papà aparquen al carrer. Visca l'oferta i la demanda!

A mi aquest liberalisme de pacotilla em posa bastant nerviós. Després tots correm a l'Administració quan tenim un problema. I si us plau, polítics del nostre país, espero veure el dia que algun de vosaltres digui: "pujaré els impostos". Prou d'actituds inconseqüents. Les pel·lícules del Far West, per sort, fa temps que van passar de moda.

10 comentaris:

Penkamuska ha dit...

Estic d'acord amb tu Oriol. I citant el tòpic, som el liberalisme de "privatitzar els beneficis i socialitzar els deutes".

Jo també afegiria: sisplau polítics del nostre país, tracteu-nos com a adults, explicant-nos la complexitat dels problemes col·lectius a que ens enfrontem, exigint-nos esforç i plantejant-nos reptes, i no com a infants ignorants que només veiem el món en blanc i negre i ens conformem amb quatre engrunes.

Una abraçada,

père ha dit...

Força d'acord en gairebé tot. Només un però: "no hi trobo cap altre motiu per fer-ho que el fet que tinguin la convicció que és encertada". Crec que la contaminació que emet un vehicle (o un flux de vehicles) a certa velocitat no és un problema de convicció. És un problema amb arrels empíriques i matemàtiques(física de fluids, geoquímica de combustió de materials fòssils, càlcul de matrius) del qual se'n deriven resultats i noves hipòtesis de treball. De la mateixa manera que ho són altres debats ètico-polítics com l'energia nuclear, l'abort, les sedacions terminals, els transgènics...
Us cito un paràgraf del gran Edward Wilson. L'Edward és un venerable científic de 79 anys nascut als Estats Units i que es va passar mitja vida estudiant les formigues. A part, és un dels teòrics de la ciència i de la seva divulgació més importants d'avui en dia. En el seu llibre Conscilience (Galaxia Gutemberg, 1999) escriu: En la actualidad, la mitad de la legislación que llega al congreso de EEUU posee importantes componentes científicos y tecnológicos (...) pero la inmensa mayoría de nuestros líderes políticos tiene una formación exclusivamente en las ciencias sociales y las humanidades y no conoce las ciencias naturales o las conoce muy poco. Lo mismo ocurre con los intelectuales públicos, los articulistas y los creadores de opinión (Uri).
Doncs això, ciència és cultura.
Ah! per cert, no dubtis que tots els polítics són uns lladres.

joan ha dit...

Primera pregunta: Què té a veure el tòpic "privatitzar els beneficis i socialitzar els deutes" amb la velocitat?
Segona pregunta: Què té a veure que siguin uns lladres o no (els polítics) amb el fet que els vehicles, en el seu conjunt, es comportin com els fluids?

Des del meu punt de vista, la única manera d'explicar la mala premsa de la mesura és degut a que es barreja amb altres temes, com el límit a 80, la qual cosa té poc o absolutament res a veure amb el control dinàmic de la velocitat.

I bé, jo no sé què saben els polítics sobre humanitats, què saben els científics sobre dret, què sap un biòleg expert en escarbats sobre dinàmica de fluxos, què sap un informàtic sobre camps electromagnètics, etc., etc., etc. Hi ha el famós llibre de l'Snow sobre les "two cultures". Jo sempre he discrepat bastant. En aquest cas, no em convenç gens la idea de què tot o la meitat del que arriba al parlament té a veure amb la tecnologia o amb la ciència. De fet, tinc la sensació que una afirmació així només pot venir d'un científic emprenyat. Si ho pensem bé, és massa obvi que és així, i no només amb les ciències. Totes les lleis tenen un contingut i aquest contingut no té res a veure amb els interessos personals, professionals o acadèmics dels diputats. Passa amb totes les lleis, que versen sobre tot.

Dit això, si la qüestió és dir que són uns ignorants... doncs es podria comprovar, simplement, si són persones formades o no. Si no ho estan, doncs jo estic d'acord en regular-ho: que els polítics siguin persones formades. Ara bé, no sé què en pensaria un politòleg o un jurista, que són els que en saben d'aquestes coses.

Oriol ha dit...

estic d'acord amb la reflexió de l'arnau. les coses s'han de tractar amb la complexitat que es mereixen i no simplificar-les.
pere, jo parlava de convicció perquè existeixen molts altres factors "socials" que van més enllà d'un experiment de laboratori (provocació pels científics?) i que per tant, fins que no es posen en pràctica no se'n pot saber el resultat per molt bons que siguin els models...
Home, Joan, que tots els polítics fossin persones formades seria tot un què. però així com a pre-requisit, ara em poso en el paper de politòleg, sembla una mica xungo. més que res per tot el rotllo aquell de la democràcia i la igualtat d'oportunitats i bla bla bla. quanta retòrica avorrida!

père ha dit...

Joan,
sense insultar, eh! Són formigues, no escarbats!

marta ha dit...

Respecte a la poca formació del polítics sobre cinències aquí a Berkeley s'ha trobat la solució: la casse més popular de totes es Phisycs for future presidents!!!!!!

Si!, tot i que la segona es Drugs and the brain, aixi que no se si el critèri és molt esperançador...

D'altra banda crec que els prepresentants al parlament, ajuntaments i demés no necesiten ser eperts en totes les matèries. Pero hi ha una qualitat bastant important (ja ho deia Maquiavel...) han de saber de qui envoltar-se que els hi pugui assesorar.
Es a dir, potser la Ministra de Foment no es experta en tots els temes que tracta, pero si te la cpacitat de generar "think tancs" ad hoc pels diferents projectes que tracta.

Oriol ha dit...

vaya amb la ministra de foment... m'agradaria visitar un d'aquests "think tanks ad hoc" dels que parla la marta. algú sap com puc fer-ho?

joan ha dit...

Igualtat d'oportunitats? Jo no he tret el tema, eh, l'ha tret l'Edwards: "pero la inmensa mayoría de nuestros líderes políticos tiene una formación exclusivamente en las ciencias sociales y las humanidades y no conoce las ciencias naturales o las conoce muy poco. Lo mismo ocurre con los intelectuales públicos, los articulistas y los creadores de opinión (Uri)."

No sé què teniu en contra dels escarbats. Però també tenen experts, eh!

Jaume ha dit...

Discrepo amb el tema de la àrea verda dels pijos. Penso que independentment de la zona, una àrea verda on no hi aparqui ningú, a més de ser deficitària, és signe d'una pèssima política municipal.

El model standard d'àrea verda té cert sentit en un barri com l'eixample, però si s'intenta aplicar de la mateixa manera a una zona on hi ha 3 universitats, 2 escoles, 2 residències d'estudiants, 1 hospital geriàtric, i no més de 20 vivendes, el resultat són carrers buits, i funcionaris públics fent l'estaquirot tot el dia.

Pot semblar injust de cara a altres universitats més cèntriques, però està clar que aplicar el mateix model d'àrea verda a la zona de La Salle, Blanquerna, Abat Oliva, comporta una nefasta gestió de les plaçes d'estacionament.

Coneixent el problema penso que la solució és complicada. En la meva opinió en casos com aquests s'hauria d'ajustar el nombre de plaçes d'àrea verda a la demanda.

De tota manera Oriol, t'haig de dir que al final als pijos no ens afecten gaire aquestes coses. Sembla que no sàpigues que tots tenim la nova Honda SH 125 Inyección, i quan hem de pujar a la uni... cop de gas a la scoopy i santes christmas! A més així aparquem a la porta, com uns champions!!

Ara en sèrio, als que de veritat afecta el tema són als pobres que venen cada dia del Bruc, Santa Perpètua, Montornés, Torrelles, etc... i normalment no són els més 'pijos'.

Oriol ha dit...

ei jaume,
encantat i benvingut al declarianes (per fi hi he pogut entrar des de siria). com has vist, el meu missatge tenia un to provocador. enhorabona per la resposta que seguia la mateixa linia. segurament les coses tampoc son blanc i negre com tu dius...