dimecres, 3 de novembre de 2010

Eleccions 2010 (1/6): De percepcions

A tots els indecisos us proposo un exercici propi duna classe de tutoria de primer de Primària. Agafeu tants papers com partits us plantejeu votar i els dividiu en dues columnes: motius per votar-lo i motius per no votar-lo. Hi podeu afegir també el vot blanc, el nul i l'abstenció.

Sóc dels que pensa que els motius per escollir el vot s'han de poder escriure en un paper. En les converses sobre política que tinc darrerament noto que sovint ens deixem endur per percepcions i intangibles. Encara espero que el meu amic Jordi em digui 5 motius pels quals pensa que el Montilla és un President pèssim. Quan els hi vaig demanar em va dir: "te'n fots?"... Però no me'ls va donar. Algú em podria dir que també votar amb l'estómac és igual de vàlid. Que no cal tenir uns motius necessàriament racionals per escollir una papeleta. A mi em sembla que tenir-los hauria de ser una auto-exigència.

On som ara i on erem fa cinc anys? Hem avançat tot el que podíem o ens ha faltat empenta? Com ha millorat/empitjorat la nostra vida diària? Són algunes preguntes que toca fer-se a l'hora de decidir a qui votar. Centrar-se en utopies irrealitzades i en el què no som em sembla una patada endavant, un exercici d'evasió que poc té a veure amb la gestió dels problemes que ens afecten. I amb això no vull dir que no s'hagi de tenir un projecte de país, però aquest ha d'estar basat en el què som i en com podem canviar-lo, no en escenaris irreals plens de promeses.

En el meu paper no hi posaré algunes paraules. Ofensa, dignitat, lluita, honor, atac, orgull... Per mi aquests són els intangibles que ens aixequen els peus de terra i ens fan votar amb el què els anglesos en diuen "the guts". I si a aquestes paraules hi posem l'adjectiu nacional al darrera, llavors si que la cosa em començar a fer venir mal de cap...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

1.No té dots de lideratge (necessàries en un President)
2.Basa el seu discurs en dir el que no és (de dretes, independentista,...) però no en dir què és realment.
3.Defensa els interessos d'un partit que no és ni el seu.
4.Defensava un canvi polític que, com tu bé dius dient que les coses estan igual, no s'ha produit.
5.Pren mesures populistes com l'ajut als 'ni-nis'.
6.Representa un estil de fer política que mata la pròpia política.
i 7. És de l'Espanyol.

Oriol ha dit...

Finalment tinc resposta!
T'haig de dir que la que més em convenç és la 7...

frg ha dit...

Fa dies que penso a deixar un comentari, però hi ha tantes coses a discutir que fàcilment em sortiria més llarg que el teu post. Em limito a dir unes quantes coses sense massa ordre:

Em sembla molt bé, en teoria, la teva defensa d'un vot racional i raonat. Ara bé, diria que això de la llista amb els motius no és tan senzill. Quan et preguntes si estem millor ara o fa cinc anys, hem de tenir en compte la crisi? Perquè, independentment del que jo pensi de Montilla com a president, és evident que hem empitjorat i que en gran part no és culpa seva. Hem de tenir en compte la sentència de l'estatut que, entre d'altres coses, posa brutalment de manifest els límits de l'autogovern de què se suposa que gaudim? Hem d'ignorar la via que s'ha obert segons la qual ja podem aprovar el que vulguem que després el PP i el Defensor del Pueblo ho portaran als tribunals i final de la conversa? Hem d'ignorar que part dels jutges que han votat aquesta sentència els ha nomenat el partit del president Montilla? Que va ser el seu mateix partit el que el va sotmetre a la negociació-tortura del finançament?

És més: podem prescindir de com es va fer fora l'anterior president? Del fet que Maragall va expulsar -aviat és dit, expulsar- un partit d'un govern i que després van tornar a pactar en tres dies? I, anant més enllà, podem oblidar el que s'esperava d'un govern d'esquerres variades després de 23 anys de pujolisme i de la seva concepció del país? Perquè el pujolisme tenia una idea de país, i els jutges del Tc i tutti quanti també en tenen una altra de molt clara: ens podem permetre votar només en funció de la gestió i deixar per un altre dia la idea de fons?

Tot això costa de posar en una llista, però em sembla que és evident que crea un clima que condiciona el vot...

Personalment, crec que Montilla va donar una mostra de dignitat institucional amb la resposta a la sentència de l'estatut, però potser no va acabar de digerir bé això de trobar-se encapçalant la manifestació independentista -no era això, ho sé, però també es va convertir en això- més important de la història... I justament aquest tema, el de la independència, que sembla que consideris que no es pot tenir en compte a l'hora de votar: per què no, exactament?

I, per no fer allargar-me infinitament: com s'entén que un govern que porta set anys manant es desentengui d'aquesta manera de la seva gestió, que cap dels seus membres -excepte Iniciativa- en faci bandera? Que no han fet coses positives? Per què els costa tant d'explicar-les?

...

I, indepentment de com soni tot el que he escrit més amunt, sóc d'aquells que el dia d'anar a votar se senten orfes, molt orfes.

frg ha dit...

Ja ho deia al comentari de sobre. Tant és el que es voti, ara les coses les decideixen els jutges i els tribunals... Són un poder independent, ja se sap.