divendres, 11 de febrer de 2011

Ballar amb la més lletja

Fa unes setmanes vaig fer una entrada sobre el paper d'estrassa que feia la Unió Europea en la relació amb els seus veïns del sud. Mubarak fa poques hores que ha dimitit i s'obre un període de grans canvis al Món Àrab però, també, en la relació d'Europa amb els seus veïns.

L'any 2009, The Economist va publicar un reportatge especial en el qual parlava de la revolució social que s'estava produint als països àrabs i com això havia de desembocar algun dia en un canvi polític. Un reportatge que, mira't avui en dia, reafirma la qualitat d'aquest setmanari i la seva capacitat d'anticipació.

El paper de la Unió Europea ha estat i serà fortament criticat en les properes setmanes. S'acusarà la seva actuació d'hipòcrita i interessada. Jo mateix comparteixo una part important d'aquestes crítiques.

Dit això, considero adequat fer un segon anàlisi sobre aquesta qüestió. Desconeixem com haguessin evolucionat les coses si Europa s'hagués negat a mantenir cap tipus de relació amb els règims autoritaris veïns des dels anys seixanta. No podem saber com ha influït la Unió Europea en el procés de revolució social que descrivia The Economist i que ha desembocat en el canvi a Tunísia i Egipte. És una incògnita com han repercutit els dotze mil milions d'euros de la Politica Europea de Veïnatge i el Procés de Barcelona en els canvis que ara viuen els països del sud de la UE. Sí que sabem, però, que Xina no ha fet cap declaració aquests dies en favor del poble egipci i que la postura d'Iran és obertament pitjor que la nostra. Així doncs, l'alternativa a la postura de la UE no és evident.

Sense fer d'advocat del diable, intueixo que si jo tingués un veí maleducat, que posés la música a tot drap i posés burka a la dona tard o d'hora intentaria parlar-hi i arribar a un acord de mínims. Una cosa són les critíques del "pueblo llano" (que han de seguir fermes, si pot ser més que avui en dia) i l'altre les decisions dels líders.

Estic segur que els líders de la UE s'han repetit moltes vegades aquests últims anys aquella famosa cançó: "sempre balla la mateixa, sempre balla la més lletja. Per què?"

3 comentaris:

joan ha dit...

Totalment d'acord. Tal com ho veig jo, Europa no deixa de ser una "federació" de països democràtics. La qual cosa vol dir que els nostres governs no poden anar pel món dient el que els hi sembli. A diferència de mi, per exemple, quan faig aquest comentari.

De totes maneres, recorda aquell article: http://snipurl.com/1ul1vh

No només les crítiques del "pueblo llano", com tu dius, a vegades són poc justes. També hi ha periodistes, com el de l'article, que ho són poc. Crec que això té alguna relació amb el que dius. Recorda totes les crítiques que aleshores van sortir arran de la (absència de) resposta de Sarkozy.

La realitat que manega el periodista de l'article està massa simplificada. La realitat que manega un líder Francés, de dretes o no, ha de tenir en compte que França té uns vincles amb Tunísia, que va ser França entre 1881 fins el 1956 i que amb 6.100 milions d'euros d'intercanvis anuals és el seu primer soci comercial. A Tunísia hi ha 1.250 empreses franceses i 22.000 residents francesos, molts amb doble nacionalitat i a França hi viuen 500.000 tunisencs.

Per tant, qui tenia interessos a Tunísia no era el govern, si no els francesos. Clar que era el més prudent! El Sarkozy no és un líder d'opinió. I bá, si tenir una empresa a Tunísia és donar suport al seu règim...? En fi... Només faltaria... i és una qüestió totalment diferent. A més, que estic segur que si Sarkozy prohibís obrir-hi negocis (a on fos), aleshores també el criticaríem per perjudicar els seus ciutadans. Tenim precedents de polítiques així.

Potser és una mica dispers, però acabo: el mateix aplico ara amb Egipte i Europa. Ballar amb la més lletja una tonada electrònica de música àrab a tot drap, sense que ningú més vulgui ballar (ella en realitat tampoc) i sentir-te obligat a anar-te'n hi al llit per no fer-la sentir malament. No pots veure alcohol. A més, ets gay i no t'agraden les noies, sobretot si te'n hi has d'anar al llit. I no venen ibuprofeno a la farmàcia. I no és el primer cop que et passa!

Oriol ha dit...

joan,

bastant d'acord. jo vaig estar temptat d'acabar l'entrada allargant el símil sexual com tu ho has fet però al final ho vaig descartar.
jo estic d'acord en "insinuar" que, comptat i debatut, la UE no tenia GAIRES alternatives. tot i així, tampoc crec que sigui tan taxatiu com "sentir-te obligat a anar-te-n'hi al llit". crec que el meu escrit era més un "segon comentari" però que la crítica al paper de la UE continua sent vàlida i, per tant, el segon comentari no pot invalidar el primer.
ara sóc jo que no sé si m'explico...

joan ha dit...

T'expliques. Al final tampoc volia que el símil fos tan precís. Tampoc sé gaire bé quines crítiques es fan o es faran a la UE. Potser estarà bé discutir-les. No és que conegui gens els detalls de la relació entre Egipte i Europa. Però la idea que a vegades tenim que la UE o el govern de torn que sigui hauria de ser el The Economist, però a més a més amb els mitjans per evitar o canviar el que passarà a un altre país, és un pel exagerada i "unfair".