dijous, 16 de juny de 2011

La delgada línea roja

Segon intent d'escriure una entrada sobre els esdeveniments d'ahir. Tornant del Parlament ho vaig provar però no me'n vaig sortir. A veure si 24 hores després ho aconsegueixo.

1) Les agressions, coaccions i insults als parlamentaris no són tolerables des de cap punt de vista. Dit això, un moviment sense consignes ni lideratges clars, cosa que li impedeix avançar ràpidament en el capítol de les propostes, no pot ser criminalitzat per l'acció d'una minoria.

2) La convocatòria de protesta era un bloqueig pacífic. I en aquest sintagma és tan important el nom com l'adjectiu. Es tractava d'un acte de desobediència civil, amb l'objectiu últim de fer notar el malestar i la disconformitat per l'aprovació dels pressupostos que, sigui dit de passada, suposen un trencament del programa electoral del partit que governa. En aquest sentit, l'actitud a mantenir era pacífica encara que es prenguessin les mesures, com lògicament va passar, perquè el ple es pogués dur a terme.

3) El moviment ha de fer autocrítica després del que va succeir ahir. Cal prendre nota que alguns intentaran utilitzar-lo per fer la seva i cal ser més intel·ligents en el futur per preveure que coses com les d'ahir poden passar quan les línies són tan fines.

4) Em sembla absolutament intolerable l'editorial de La Vanguardia d'avui apuntant (cito) "Los que han alimentado esta actitud fanática desde aulas y medios también deberían asumir sus responsabilidades en este desvarío violento". La persecució d'idees en la nostra societat em sembla pròpia dels mateixos règims als que ens referíem ahir per descriure el que va passar al Parlament.

5) Els motius d'indignació continuen igual de vigents que abans d'ahir. Es tracta d'un moviment que ha de tenir com a prioritat sensibilitzar la gent que no podem seguir així i que està a les nostres mans canviar-ho. Aquest no és el menys dolent dels sistemes i està clar que les institucions i els mecanismes que tenim no són suficients per millorar-lo.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Estem força d'acord. Des del principi de tot això que el perill era desviar l'atenció dels temes essencials que han generat aquest moviment. Cal ser més intel·ligents. En aquest sentit, convocar un 'bloqueig' del Parlament ha estat un gran error que ha donat a aquells que volen deslegitimar el moviment. Ara costarà tornar al punt inicial però cal tornar a centrar el debat en el punt de partida.

Oriol ha dit...

Com dèiem ahir, la batalla mediàtica l'hem perdut per sempre.Jo espero que tingui un efecte sobre les assemblees de veure que cal començar a concretar perquè com més temps passi sense resultats, més temes d'aquests "de distracció" dels que parles aniran apareixent. I això ens desvia del tema inicial.

Núria ha dit...

He començat el dia llegint l'editorial de La Vanguardia i tot el que he anat veient i llegint va en aquesta línia. Gràcies per aquesta publicació esperançadora! (Público-Isaac Rosa i altres també han estat un consol, que consti)

Oriol ha dit...

Núria,
la connexió político-mediàtica és un clar exemple que canviar les coses no és qüestió tan senzilla com crear un partit i que la gent et voti.