dissabte, 2 de juliol de 2011

Autodeterminació i 15-M

Un sector del país, els que no van al lavabo si no els asseguren que això serà un pas cap a la independència, ha mostrat recel contra el moviment del 15-M arran de la controvèrsia que es va generar en la declaració de mínims sobre la inclusió o no del dret a l'autodeterminació. El seu argument falaç, que entre d'altres ha expressat Salvador Cardús en aquest article diu: "Tanta "democràcia real, ara!" i quan parlem d'autodeterminació us la passeu per l'entrecuix?"

M'ha estranyat aquesta sorpresa dels anomenats independentistes en sentir-se ignorats pel 15-M. Existeix certa contradicció objectiva en demanar una major igualtat i defensar a l'hora l'aixecament de fronteres que exalten la diferència. Molts diran que no són fronteres arbitràries, i segurament tindran raó, però iterant el procés fins l'infinit, el resultat d'un món de micro-estats no m'acaba de convèncer. I tampoc acabo de trobar raons sòlides per oposar-se, una vegada Catalunya sigui rica i plena, a les demandes d'independència de, posem per cas, la província de Palència.

En molts països l'independentisme, entès com la voluntat d'una part de separar-se del tot, sol estar vinculat a la dreta. Fins ara, aquesta contradicció de "igualtat però només pels meus" de l'esquerra independentista catalana no s'havia posat de manifest massa sovint. Celebro que el 15-M hagi provocat aquesta petita sacsejada.

I dit això, ja podeu tornar a comprar l'ARA, que diumenge regalen el TimeOut!

3 comentaris:

Albert ha dit...

Jo no veig on hi ha la contradicció entre una eventual independència de Catalunya i els objectius del 15-M. Per què la independència de Catalunya ha de significar menys igualtat per a la resta de l'Estat? Segurament el PP hi reforçaria la seva majoria, però perquè així ho voldria la gent o no voldria prou canviar les coses. Però res no impedeix solidaritzar-se amb el 15-M espanyol, com tampoc amb el grec. De fet, els objectius del 15-M són més practicables amb una Catalunya independent, cert, i possiblement també per a Espanya (penso per exemple en el principi d'una persona un vot, carregar-se el Senat...).
I una frontera exalta tant o tan poc la diferència com la manca d'ella. O no tenen més drets uns espanyols que altres per viure sense complexos el seu sentiment nacional, fer servir la seva llengua...

Oriol ha dit...

Albert,

evidentment el tema és complex. el que volia remarcar és aquest desconcert que ha generat el 15-M en molts independentistes i que jo crec que té les seves arrels profundes en el propi discurs sobiranista, almenys el dominant a Catalunya.
Això sí, discrepo en el fet que una fronterta exalta tant o tan poc la diferència com la manca d'ella.

Oriol ha dit...

un altre que tampoc "entén" perquè els indignats no s'indignen amb temes de bandera.

http://www.josepmlozano.cat/Bloc0/PersonaEmpresaiSocietat/tabid/217/EntryId/1134/Ni-a-Grecia-ni-a-Portugal.aspx

arguments falaços a cabassos!