dimarts, 26 de juliol de 2011

Mites i realitats de la circumscripció única

El delirant article d'avui d'Enric Juliana m'impedeix marxar de vacances blocaires. A part de vincular la proposta de circumscripció única al moviment 15-M (quines ganes que té de saber "qui són" i "què proposen" per poder-los atacar), construeix un argument esotèric sobre Felip V i el 15-M que m'ha deixat al·lucinat.

Com ja demostren moltes pàgines a internet i com queda clar en el següent enllaç, una cricumscripció única donaria uns resultats que afavoririen a ICV, ERC i CiU respecte els resultats actuals i que perjudicarien a PP i PSC-PSOE (especialment a aquests últims ja que no els seria possible presentar una llista diferent a la del PSOE). Això, eliminant el llindar del 3%.

No vull començar aquí una discussió sobre la reforma de la llei electoral ja que ja hi ha moltes iniciatives que estan duent a terme (i en alguns casos molt seriosament) aquest procés. A més, sembla bastant evident que la reforma política que cal promoure no es limita a un canvi en la llei o la fórmula sinó que afecta el sistema polític en sentit ampli.

En qualsevol cas, aquesta voluntat de criticar el 15-M com un moviment centralista i espanyolista, que ja denunciava fa uns dies al bloc, demostra un cert nerviosisme entre aquells que fa anys que tot ho veuen amb el maniqueu argument de "això afavoreix Catalunya o la perjudica". Un argument que considera que el propietari de Condis i l'aturat de Santa Coloma tenen més a veure que el primer amb el Botín i el segon amb l'aturat de Vallecas pel fet de ser catalans. Un argument que en Duran va defensar amb vehemència en el seu discurs de la setmana passada.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bàsicament la reforma veig que beneficia a IU i UPyD, és a dir, als partits petits d'àmbit estatal.
Deixant aquest tema a banda, si demanem més proximitat i responsabilitat dels polítics amb els seus electors no seria millor que hi hagués circumscripcions més reduïdes?

Oriol ha dit...

completament d'acord. però l'argument per rebutjar la circumscripció única és de caràcter politològic (perquè no resol el problema), no perquè sigui més o menys centralista, com defensa el Juliana.

Candide ha dit...

Quin blog més bo! Et felicito, Oriol.

Sisplau, no deixis d'escriure.