diumenge, 30 d’octubre de 2011

Preguntes incòmodes

Des que sóc a Londres, tres vegades m'han fet aquesta pregunta: "escolta, si estiguéssim a Barcelona i et parlés en castellà, t'enfadaries?". Han quedat enrere els temps de "no, look, I'm Spanish but I'm Catalan, you know, from the north east of Spain, we have a different language and so on...".

Catalunya ja no és una desconeguda a Europa. La gent en coneix més o menys la realitat (sense entrar en massa detalls) i una gran part hi ha estat i l'ha visitada. Tot i així, no se n'han endut la imatge que nosaltres pensem. Sí de la ciutat però no de la seva gent. Què pensem nosaltres quan ens parlen de Grècia o de Portugal? Exactament el mateix que els anglesos pensen quan els parlen de casa nostra. "It's a wonderful city" i poca cosa més.

Com que em conec a la Caverna independentista (a qui ja he anomenat alguna vegada "La lateral matonera"), algú em sortirà amb l'argument que no som nosaltres els que projectem aquesta imatge d'intolerants amb la llengua, que això és culpa de Madrid i no sé quantes coses més. Però cal anar en compte. Una part important del nostre futur es juga a fora. Allà on ens veuen com un país amb sol i un 22% d'atur i on "ens enfadem per parlar en castellà". Un perla, vaja.

9 comentaris:

Alfonso ha dit...

Interessant reflexió, estem pendent el tren?

Oriol ha dit...

doncs té tota la pinta. el nostre problema és que el debat ideològic fa molts anys que el vam aparcar mentre hem anat parlant de banderes. ara és molt difícil recuperar el terreny perdut.
per cert, crec que has estat la visita 4000 al blog! un honor per mi!

Laia ha dit...

Pel que fa a la nostra experiència, hi ha, efectivament, qui fa cara de "algú abans ja m'ha explicat tot això de Catalunya, no cal que hi tornis". Tot i que després no tenen cap mania en dir-te "els espanyols feu/sou/teniu...", no estan acostumats a tractar amb realitats diferents a les nacions-estat.

De totes maneres, dilluns passat una noia universitària em deia "ah, però el català és una variant de l'espanyol, oi?". Hi ha de tot.

I ja que ens anomenes, suposo que se m'acusarà de caverna independentista quan et dic que de totes les nacionalitats a qui intentes d'explicar la realitat (només quan te la pregunten, per no fer-te mai pesada,)els que volen entendre-la menys són els espanyols. Ara, que quan t'expliquen quin és el discurs que els arriba a través de les seves fonts d'informació te n'adones que més que al país del costat, sembla que siguin en un altre continent.És a dir, qualsevol similitud amb la realitat és pura coincidència. I si nosaltres no som a davant, i algun alemany els pregunta pel "conflicte", aquesta versió, la d'El Mundo o Telemadrid, és la que arriba als estrangers. Tan senzill com això.

Per això és molt important que nosaltres també donem la nostra versió. La que sigui, la teva o la meva, però la de catalans sense el filtre de Madrid. Que t'agradi o no, té un discurs molt clar per difondre, dins, i fora.

Oriol ha dit...

Hola Laia!
Gràcies pel teu comentari!
Tens part de raó amb el que dius, però tan important com donar la pròpia versió és desacreditar aquestes pràctiques (tot i que minoritàries) com la de la gent que es nega a parlar castellà a Catalunya i que confon els catalans castellanoparlants (que l'haurien d'entendre) amb la gent que hi és de pas, ja siguin de Madrid o de la Xina Popular.
I, bueno, tu ets de la caverna però de la part simpàtica... ;-)
Una abraçada i a veure si ens veiem aviat i comparem experiències!

ps: ah, i una última cosa. A Espanya també hi ha gent sensata que té una versió més elaborada que la de Telemadrid...vHol-H

Candide ha dit...

El problema és molt més gros.

He passat mitja vida a Catalunya, i jo també penso que és un país amb molt de sol i 22% d'atur, i, sobretot, on els que defensen cap altra cosa precisament s'enfaden per l'ús del castellà. Com demostrava el debat sobre Gerard Quintana. O aquest text:

http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/10/_palestina_libre_y_cataluna_espanola_76041.php

No és un problema de projecció internacional. És un problema d'estandards a casa.

No es pot donar una imatge idíl.lica, els problemes són reals. I creixen.

Oriol ha dit...

Candide,
et veig una mica catastrofista. tot i aixi, es cert que hi ha coses que sovint donem per "normals" pero que quan agafem una mica de distancia en semblen un escandol. Falta mes debat a nivell intern.

Anònim ha dit...

Serà un escandol i el que tu vulguis però com que el fet és que hi ha un 22% d'atur em sembla lògic que ens vegin així.
D'altra banda, de gent que es nega a parlar castellà a Catalunya no n'hi ha. Però si la majoria dels catalanoparlants canviem al castellà encara que ens demanin que seguim en català...
En fi, que amb les tonteries que explica el The Economist acaba passant el que passa.

Oriol ha dit...

Futbolenxarxa (gran bloc de futbol - una mica per freaks - que us recomano),
no sé si estic d'acord en això que a Catalunya no hi ha gent que es negui a parlar en castellà... I a mi em sembla que el que digui The Economist té el seu interès. Pots no estar-hi d'acord però no té cap incentiu per dir el que diu i si ho diu deu ser per alguna cosa...

Anònim ha dit...

La regla de que la gent que diu coses ho fa per "alguna cosa" no m'acaba de convèncer com a argument.