dimecres, 2 de novembre de 2011

Assumir responsabilitats

Aquest matí la notícia era "la comidilla" als passadissos de la LSE: "el Professor David Held abandona la institutició des de la qual s'ha convertit en un dels referents en la teorització de la Globalització pels seus vincles amb Saïf al-Islam, fill del dictador Mu'ammar al-Gaddafi". El Professor Held és el director del meu màster.

La notícia ens ha agafat per sorpresa i, almenys a mi, m'ha deixat tocat. Us recomano enèrgicament veure l'inici del vídeo de la conferència de Saïf al-Islam a la LSE l'any 2010 i la presentació que en va fer David Held. No pot deixar indiferent a ningú. Perquè aquest vídeo reflecteix el que s'ha fet des d'Occident amb les dictadures del Món Àrab. Es va confiar en educar els fills dels sàtrapes, Bashar al-Assad, Saïf al-Islam Al-Gaddafi, Gamal Mubarak i companyia en el liberalisme occidental, confiant que portarien el canvi al seus països. La jugada s'està demostrant nefasta.

En aquestes setmanes he conicidit poques vegades amb el Professor Held. Crec que és un acadèmic brillant, un bon professor i cau simpàtic de bones a primeres. Ell no és més culpable que Berlusconi, Blair, Sarkozy i companyia. Probablement ho és molt menys. Però en un país seriós com el Regne Unit, les institucions i les persones assumeixen la responsabilitat, inclús en casos en què pot ser que no se'ls pugui imputar directament la culpa de res. I això sovint succeeix més fàcilment en la societat civil que en la política. Però la LSE li va fer el joc a la família Gaddafi. I per tirar endavant considera que aquest és el pas que cal seguir. Un pas que honora la institució i el Professor i que, inevitablement, em fa pensar en com haguéssim reaccionat a casa nostra davant d'un cas similar.

5 comentaris:

Candide ha dit...

Sembla un cas d'hipocresia aguda. Em sap greu per en Held i espero que les investigacions judicials sobre la dictadura gadafista treguin a la llum tots aquells "deals" obscurs de governs de diversos països occidentals amb el règim de Gadafi.

Anònim ha dit...

Ho sento pel professor Held i per la LSE pero jo veig en aquesta creença en la capacitat democràtica dels paisos gobernats per sàtrapes un exemple del "buenisme" dels països que han tingut imperi, no exempt d'ingenuitat. Tu creus que algú a Espanya s'hagués cregut de veritat que el filldel Gadafi sería democrata? i per descomptat aqui ningú hagues dimitit en cas cas.. pero aixo es un altre història.

Ortiga

Candide ha dit...

Hi ha 4 vies per acabar amb una dictadura: el dictador introdueix la democracia, hi ha una revolta, hi ha una intervenció de l'exterior o el successor introdueix el canvi.

Des de la LSE podien actuar sobre la quarta via, no sé si ho van fer bé o malament, però en principi em sembla un intent vàlid.

Oriol ha dit...

Gràcies Ortiga i Candide.
Tot i això, Candide, no se m'acudeixen gaire casos d'aquesta quarta opció que dius en que el que hagi portat la transició hagi estat el fill de l'antic dictador...

Candide ha dit...

No, jo tampoc en recordo cap.