dimarts, 6 de desembre del 2011

Reformar l'esquerra catalana (3/10): una nova estructura de partit

Si alguna cosa ha caracteritzat els partits d’esquerra en els darrers anys ha estat el sectarisme i la falta de diàleg obert en el si dels partits. Evidentment, això també es troba – i sovint en major grau – als partits de dretes. Però en els d’esquerres sembla contradir més el seu missatge.

La nova esquerra catalana ha de trencar amb el model de partit actual. Ha de permeabilitzar-se per garantir l’entrada de persones compromeses amb el bé comú i la sortida d’aquells que ja han prestat els seus serveis durant uns anys. Cal potenciar nous mecanismes de democratització del partit. Unes primàries obertes a un electorat d’esquerres prèviament registrat (i a qui potser se li podria demanar algun tipus de compromís, com assistir a una reunió per evitar frau) em semblarien un pas en la bona direcció. Cal que les executives comptin amb persones rellevants de diferents camps de la societat civil per enriquir el debat de les idees per sobre de les estratègies. S’ha de garantir per normativa la renovació de les executives, especialment en casos de derrotes electorals consecutives. S’han de limitar més els mandats o els càrrecs consecutius que es poden exercir. Això, segurament, passa per repensar les vies de sortida: molts politics no tenen on anar després d’anys de cobrar del partit. Cal no tractar-los com a aprofitats sinó pensar estratègies conjuntes per trobar-los sortida.

Els partits han de deixar de ser vistos com a cercles tancats en els quals o bé ets dins o bé ets fora. S’han de gestionar millor les dissensions i les discrepàncies. No pot ser que els que arribin més amunt siguin els més fidels sinó els més vàlids. La nova esquerra catalana ha de tenir un “laboratori d’idees” molt més potent que l’actual (si és que existeix) i teixir ponts amb la universitat i el mercat laboral. Cal que als actes de partit hi hagi menys líders polítics i més experts.

Desconec els mecanismes interns de l’elecció dels partits. Però sé que en moltes agrupacions la llista de delegats a un congrés és sovint tancada i proposada per la direcció...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Els partits d'esquerra a Cat/Esp els hi sobra aparell. S'ha fet política des dels despatxos i no des del carrer. Calen en els partits liders que tinguin lidertages socials, que la gent sapiga identificar-se en projectes de millora global pel pais. Per tant, cal saber integrar els liders socials en els partits. Això passava en la transició.

Calen també dirigent ben preparats. No es una broma afirmar que el President del Govern o de la Generalitat ha de saber idiomes. Cal tenir polítics ben preparats per a gestionar bé. Si es gestiona be els temes públics, la gent se sent més segura i agafa més confiança. Darrerament hi hagut una devallada important en la preperació i capacitat dels quadres polítics

Anònim ha dit...

A mi em sembla que el problema es com evitar el clientelisme entre el poder económic i els polítics i axio es part del tema de la limitació de mandats. Estem davant d'una disjuntiva: o be es limiten els mandats i resolem qué es fa amb els polítics despres (evidentment començant per cobrar l'atur que ara no el cobren) o no es limita. En qulsevol cas el tema és com "es coloca" o de qué treballa algú que ha tingut poder i pot deixar de tenir-lo. En aquest momentlLes opcions són : es busca una sortida durant el temps que mana (habitualment en connivencia amb el poder económic) o es coloca en algun retir daurat (per exemple les Diputacions)

Jo no crec que els polítics que valen hagin de deixar de ser polítics als 8 anys (si que han de deixar el càrrec que tenien), pero crec que o ara mateix comencem a fer plans de retorn ordenats pels polítics a la seva feina anterior o desenvolupant la seva carrera de forma tutelada o no hi haura manera de canviar el clientelisme amb les esferes del poder económic.

Proposo crear la feina de "reinsertor de polítics" (i ho dic en serio) ajudant-los a desenvolupar una sortida (a la Universitat, a la seva feina anterior etc) perque si no seguirem apanyats...

Ortiga

Anònim ha dit...

Perdoneu que jo segueixi amb el tema dels partits perque crec que no ha quedat prou aprofundit. Tots estem d'acord que cal desterrar per sempre pràctiques leninistes del tipus "llistes tancades proposades er la direcció per anomenar delegats al congrés" com sembla que va fer en algunes agrupacions el PSC.

Per mi pero el problema es qué son els partits? Una agrupació de gent que defensa unes idees comunes pel be d'un col.lectiu més gran? i si es aixi el col.lectiu te coses a dir? i com les diu? Segur que un partit a aquestes altures no es només els qui paguen les quotes i per tant hi ha un tema de representació interessant a discutir. Bastants estudis demostren que els ciutadans (inclos a ESpanya) estan disposats a contestar enquestes periòdiques sobre temes sempre que creguin que els resultats serán públics i no seran manipulats (es a dir fetes per algú independent). Pero si la opinió dels partits es la suma dels interessats com es fa la funció pedagògica? Jo m'imagino al col.lectiu votant massivament pena de mort pels pederastres!!

Per tant la funció del lideratge i la presa de decissions dins dels partits crec que mereix una reflexió més profunda abans de deixar el tema

Ortiga

Oriol ha dit...

Gràcies pels comentaris.
el tema dels partits és molt més complex que el es pugui explicar aquí en quatre paràgrafs. però és important que es posi damunt la taula amb totes les seves complexitats a l'hora de reformar l'esquerra... seguim!