dissabte, 10 de desembre del 2011

Reformar l'esquerra catalana (4/10): la funció pública

La dreta sempre ha volgut pintar l’esquerra com a laxa, poc seriosa i incapaç d’aplicar rigor en els temes públics. Cal acabar amb aquesta falsa sensació. I la reforma de la funció pública pot ser una gran oportunitat. Els funcionaris es van inventar perquè els polítics no poguessin col•locar a tot “hijo de vecino” a l’Administració. Però la figura dels interins ha permès que això fos possible i, a la vegada, ha creat una estructura burocràtica que deixa curta la sèrie “Sí, ministre”.

Dit això, ens queden dues opcions: o bé modificar la figura dels interins o bé canviar la carrera funcionarial. Per la meva experiència, els interins – igual que els professors associats a la universitat- són generalment aquells que sostenen la càrrega de treball a l’Administració. També ho fan els polítics, que contràriament al que la gent pensa, no tenen la feina assegurada i tenen incentius per fer-la ben feta. La nova esquerra catalana ha de ser proactiva en aquest debat. I, possiblement, ha de ser radical.

Jo proposo eliminar la figura del funcionari vitalici. No té cap sentit tenir la feina assegurada per tota la vida per fer un examen. Hi ha molta gent que fa doctorats o coses per l’estil – que impliquen una càrrega de feina molt superior a unes oposicions – i després s’ha de buscar la vida. Però el motiu pel qual s’haurien d’eliminar és per l’efecte crida que generen. Són tan desproporcionades les seves condicions de treball en relació al mercat laboral, que els joves del país només volen ser funcionaris. I això no pot ser de cap manera.

El polític generalment no té incentius per “apretar” els funcionaris perquè sap que està de pas i que els altres es queden. Cal donar més autonomia a les unitats de treball i augmentar el control sobre la feina. No es pot seguir al joc a uns sindicats enquistats que cada any, per sistema, demanen més que l’anterior. Quin sentit té que els funcionaris catalans tinguin 70 hores d’assumptes personals (70!!!) i que després quan vagis al metge o a un funeral tothom et digui (“digues que vas al metge, però no t’agafis hores eh, que sinó és com si perdessis vacances!”)?

Possiblement, això hagi de ser diferent en mestres, metges i la policia. Hi ha qui en sap molt més que jo per dir-ho. Però el “funcionari de finestreta” ha de desaparèixer. Els que ja ho són, ens els haurem d’empassar. Però ni una oposició més de tècnics superiors ni de gestió. Contractes indefinits, amb certa protecció extra però sense feina vitalícia. Ho necessitem.

5 comentaris:

pedrag ha dit...

D'acord en gairebé tot excepte en "Són tan desproporcionades les seves condicions de treball en relació al mercat laboral". El problema és que si no ens atrevim a legislar les condicions de treball el mercat tendeix a l'opressió del treballador en pro d'un teòric augment de la productivitat (cosa que dubto). Crec que l'administració ha de marcar la pauta en les exigències de productivitat però també en les condicions laborals. Actualment, la Generalitat fa contractes a metges de dilluns a divendres per tornar-los a contractar el dilluns. Així s'estalvia el cap de setmana. I Paco Roig o Amancio Ortega pensen: si l'adminitració fa això jo faré contractes de 10 minuts per estalviar-me les anades al lavabo (fa 2 anys haguéssin estat els minuts del cigarret però això, ara, no és políticament correcte).

Anònim ha dit...

Completament d'acord pero jo encara diría més. Per ser metge o mestre i treballar a la pùbluca no cal ser funcionari!! Al contrari és un problema a l'hora de crear sistemes de treball més dinàmics. O sigui tots suprimits excepte potser la policía es clar que a lo millor cal que ho siguin pero els altres... NI parlar-ne i no per una raò de privilegis sino purament per evitar l'enquistament, la impunitat i la maanca de productivitat, deixant clar que molts funcionaris actuals intenten fer be la seva feina i no poden o es troben amb moltes dificultats i no es culpa seva que les coses hagin arrivat on son.

Aixó no vol dir acceptar qualsevol condició laboral com diu pedrag. PEer aixo serveixen els sindicats i la negociació laboral!!!

Ortiga

Oriol ha dit...

ok, pedrag. hi estic d'acord, les dues coses han d'anar juntes.

és fantàtic que anar al lavabo segueixi sent políticament correcte pels segles dels segles... ;-)

Ortiga,
tens raó. la teoria que així no es poden "enxufar" als coneguts és bona però es fa igualment i, per tant, l'existència del funcionariat perd gran part del sentit.

Anònim ha dit...

És una reforma essencial per la credibilitat de la societat i el país.
Però vigila no ho diguis massa fort que els sindicats i els 'progres' de pacotilla t'acusaran de neocon sense miraments!
Ja n'hi ha prou de tots aquells que "¡dicen que son de izquierda y no lo son!".
Hem d'acabar amb el fals progressisme!

Anònim ha dit...

Molt bó el comentari. Potser caldria algun matis però el fons del que plantejes és totalment correcte.

Cal criticar la situació actual.. polítiques neolliberals, etc... però tambe cal parlar amb igual força de les reformes que cal implementar. L'immobilisme afavoreix els plantejament conservadors

Talp