Aquest cap de setmana, els líders del G-20+1 es reuniran a Washington pel què bona part de la premsa ha anomenat "la refundació del capitalisme". Fa pocs dies, el Marc, que fa pràctiques a la Casa Gran del Catalanisme, em deia que ell, en general, desconfiava de per sí de tots els projectes consistents en refundar una cosa, sigui la que sigui. Suposo que ho deia pel fet que quan es decideix refundar alguna cosa vol dir que no està passant precisament pel seu millor moment i que potser més val tancar-la definitivament i començar-ne una de nova. El cas de la Casa Gran és paradigmàtic; es refunda una fundació per refundar el catalanisme.
No crec que sigui precisament la idea dels líders del G-20+1 la de tancar res ni la de començar res aquest cap de setmana. I és temptador pensar que no tenen tampoc una idea gaire precisa ni del que diran, ni del que proposaran a partir d'ara.
Tot plegat m'ha fet pensar en un llibre que he llegit recentment sobre la crisi de 1929. Es tracta d'un molt bon anàlisi que va escriure John Kenneth Galbraith el 1954 però que, mig segle després, continua sent plenament vigent. Tirant cap al final, es tracten les reunions d'urgència que es van fer mesos després del crack del 29 i del paper "psicològic" que pretenien tenir. Galbraith ironitza sobre això ja que diu que el fet de reunir-se ja era molt i que no es pot culpar als polítics de no trobar solucions perquè ells només intentaven aixecar la moral.
"Mais il existe au moins autant de raisons en faveur de réunions destinées à ne pas régler d'affaires. On tient des réunions parce que les hommes recherchent la compagnie ou, au minimum, souhaitent échapper à l'ennui de leurs devoirs solitaires. Ils aspirent au prestige qui s'attache à l'homme qui préside et cela les conduit à convoquer des assemblées qu'ils peuvent présider. Enfin, ce genre de réunion est organisée no pas parce qu'il y a des affaires à régler, mais parce qu'il est nécessaire de donner l'impression que des affaires s'y règlent."
Galbraith, J.K. "La crise économique de 1929. Anatomie d'une catastrophe financière"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Mmm...
em resulta difícil comentar aquest article Oriol...
que vols dir amb allo de que potser cal tancar i fer una cosa de nova?
Tens alguna proposta orginial?
Comparteix-la!
ja veig que us costa opinar...jejeje,
no, la veritat és que no pretenc anar enlloc amb aquest article. l'única cosa és que em sembla una mica paradoxal aquesta refundació. és fàcil parlar del sistema però entenc que costa pensar "què canviaríem", què podem fer perquè vagi millor?
és a dir, Marta, si et donguéssin un paper en blanc per escriure el futur, sabries què posar-hi?
home, i tant!
és a dir, Angel, si et donguéssin un paper en blanc per escriure el futur, sabries què posar-hi?
"si, el 11-m, no fue eta,fue al qaeda"
Be Oriol, ja veus que se'm em va l'olla com per variar... ara en serio.. tot i que hi ha coses que no comparteixo dels teus articles i coses que si que comparteixo... crec que en general estan molt ben raonats i escrits.... noi veig que temps i paciència per escriure regularment. felicitats!
apa una de brandy.
ei artur!
encantat que et passis per aquí! i ja saps, sobretot és en les opinions en què discrepes on pot tenir més interès que hi participis.
ah, i diga-li al Ángel, que també el convido que aquí mai hi passa l'Oleguer Presas ni la sel·lecció catalana de rugby.
Records als noreuecs i ànims amb el fred!
Publica un comentari a l'entrada