dijous, 26 de maig de 2011

La difícil tasca de canviar el món

Després d'una setmana d'indiferència i una de certa activitat, em sembla pertinent apuntar quatre idees arrel de l'#acampadabcn de la Plaça de Catalunya i, sobretot, de les actituds i reaccions que provoca.

En primer lloc, em sembla força objectiu que el sistema en el qual vivim és imperfecte i que es pot millorar i per tant, en front d'un discurs de "el fi de la Història" que apunta que la democràcia és el millor dels sistemes possibles i que els problemes que genera són el preu a pagar, sembla tenir sentit un moviment de protesta i una voluntat de millorar les coses.

En segon lloc, és fàcilment comprensible que un moviment de canvi sigui heterogeni i divers i no tingui una coherència interna i aquest fet no és, en si, criticable.

En tercer lloc, no em sembla lògic el reguitzell de comissions i subcomissions que s'han creat per fer una esmena a la totalitat del sistema. Existeixen experts que han dedicat tota la seva vida a estudiar determinats temes, i sembla més lògic anar a cercar les idees dels que en saben que començar amb un paper en blanc a pensar, per exemple, una llei electoral. Canviar el món implica estudiar-lo, llegir molt i reflexionar i no només fer pluges d'idees i assemblees.

Per últim, i molt lligat a l'anterior, existeixen moltes associacions que treballen diàriament per un món més just. Cal aprofitar i potenciar el teixit associatiu de la ciutat. Com ens podem plantejar accions contra el funcionament dels bancs ignorant associacions que fa dècades que es dediquen a pensar alternatives?

El principal canvi que s'ha de produir és un canvi en la mentalitat de les persones. És assumir que el que nosaltres fem (o no fem) té conseqüències per la resta. I això val també per les empreses i els governs. Els economistes en diuen externalitats i des que existeixen han fet força nosa als que veuen el món en forma de corba d'oferta i de demanda. Primer hem protestat. Ara prenem consciència i fem propostes.

3 comentaris:

... ha dit...

Subscric la majoria del que dèies aquí (no pas "el final de la història", ja en parlarem si convé). I ratifico que l'evolució a Barcelona, de la qual avui has estat portantveu espontani (de la indignació a l'exaltació?), s'allunya d'allò que si vaig trobar a places, escrits i xarxa fins fa pocs dies i, fins i tot, repeteixo, del que tu mateix escrivies aquí.
(Que no, que no, que no em representen...)

Oriol ha dit...

Sí, la veritat és que poder escriure al blog permet ordenar més les idees que en una discussió "live". Jo crec que el que vas trobar a places, escrits i a la xarxa continua existint avui. I el que escrivia fa una setmana ho segueixo i ho seguiré escrivint en els propers dies.
Jo crec que s'han de separar les coses i confio en què tots ho sabrem fer.

... ha dit...

sigui!