dimarts, 3 de maig de 2011

Transicions

Els processos de canvi solen ser això, processos, que tenen un cert horitzó temporal i uns objectius a llarg termini. Són camins de final més o menys incert però amb una referència clara a on es vol arribar. Són també singlaudres imperfectes però mínimament orientades vers un fi. Aquest va ser el cas de la transició espanyola, per exemple, i de molts altres processos de transformació política.

El partit líder a casa nostra ens proposa ara una "transició sense límits", força coherent des del punt de vista racional. No es pot assolir la independència en un dia, cal anar fent passos graduals (visca La Vanguardia en català!) i marcar-se objectius tan a mitjà com a llarg termini.

Ja sabeu el poc interès que solc mostrar per aquesta transició nacional. Però el mètode em convenç. Cap on va l'esquerra? Algú ho sap? Tan sols cap a la defensa numantina del que hem aconseguit fins ara? On ens porten els mapes?

És el moment d'iniciar una nova transició. Una transició cap a un model socialdemòcrata 2.0, amb objectius clars a llarg termini (més transparència, més participació, més equitat) però marcant també els objectius tangibles que ens portaran cap allí. No tindrem un model "a la sueca" d'un dia per l'altre. No ens sabríem adaptar a pagar el 50% dels nostres impostos de cop. Però igual que el Mas fa la fal·làcia "no estem tots d'acord en administrar els nostres recursos?", cal plantejar alternatives immediates per a un objectiu final "no estem tots d'acord que la gent ha de poder anar a buscar els fills a l'escola?".

Ítaca no pot ser només una bandera i unes fronteres. Siguem ambiciosos i iniciem una transició social. L'esquerra - catalana, espanyola i europea - ho necessita.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb que hem d'anar cap un model socialdemocrata pero deixa'm afegir una cosa que no sol ser gaire popular. Aquest país no anirà endevant mentre seguim tenint un bon grapat de persones "empleades per sempre" es a dir amb tots els privilegis dels funcionaris. Així (i molt mes reforçat per l'experiencia de la crisi), tothom vol ser funcionari, no es produiex innovació, ni risc i les conductes poc productives o simpement tramposes amb la feina es generalitzen i mai s'acaba la burocràcia. Un dels grans reptes d'aquest pais es acabar o reduir en un 80% els funcionaris sense anar a l'altre banda que es deixar els treballadors sense drets i a l'albur del capitalisme salvatge,

Algú ha de dir que aixó dels funcionaris s'ha d'acabar!!!! Pero no es popular i menys entre les esquerres o sigui que aqui teniu la primera proposta per la socialdemocràcia 2.0

Ortiga